COLLITA
f. | agric. vitic. | |
1. f. agric. Acció d’arrencar la producció de les plantes. Collita de préssecs.
2. f. agric. Acció d’arreplegar els productes caiguts de les plantes. Collita de garrofes.
3. f. vitic. Verema.
CITACIONS LITERÀRIES:
Giralt Vocabulario viña, p 58. COLLITA. Cosecha. «el gasto de collir minvarà proporcional i relativament a l’augment de collita en un mateix nombre de ceps...» a Josep M. Riba Datos sobre el preu de producció del vi en el Penedès baix, p 94.
Montserrat La vrema: p 101 «a vremar que arriba l’hora | d’aplegar l’abundor de la collita».
Sadurní Vocab. vinyater, p 57: «Grau i collita no pot ser.»; p 61:«Si plou per Sant Llorenç, la collita se salva a temps.»; p 62: «Si vols bona collita, poda i cava pel març.»; 62: (El Pla) «Val més un bon preu que una bona collita.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. COLLITA. f. || 1. Acte i efecte d'arreplegar els productes que dóna la terra. [...] || 2. fig. Replega de qualque cosa. [...]
DIEC. COLLITA. 1 1 f. Acció d’arreplegar els productes que lleva la terra. La collita del blat, de l’ordi. Hi anirem després de la collita. 1 2 f. Conjunt dels productes així arreplegats. Una collita abundant, una bona collita. Una collita magra. 1 3 a bona o mala collita loc. adv. Expressió usada per a indicar que el preu d’un arrendament ha d’ésser el mateix en un any abundós que en un any estèril. 2 1 f. Recull 2 . Un poeta que ha fet una bona collita de premis. En tal contrada, hem fet una bona collita de cançons populars. 2 2 de collita pròpia loc. adj. De la seva pròpia invenció. [...]
