CUCALA [ku’kalǝ]
m. f. | gentil. | |
gentil. Renom aplicat als habitants de Vilanova del Camí.
ETNOPOČTICA:
fraseologia
«A Capellades són lladres, | a la Pobla, carboners, | a Vilanova, cucales | i a Igualada, figueters», a Farnés Paremiologia C 942.
«A Capellades, tots són lladres; | a la Pobla, encara més; | a Vilanova, cucales, | i a Igualada figueters.» a Gabriel castellà Arxiu Tradicions Populars, 32: «Són quatre qualificatius de quatre poblacions que geogràficament estan en rengle i ordre de distància. No sabem a què atribuir la duresa d’algun qualificatiu.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CUCALA. f. || 1. Ocell de la família dels còrvids, espècies Corvus corax i Corvus corone (Empordà, Vallès, Val., Mall., Men.).
DIEC. CUCALA. f. Cornella: Ocell de la família dels còrvids, d’uns 47 centímetres de llargada, sedentari, que presenta dues subespècies (Corvus corone).
