DESCOTXAR
v. tr. | vitic. | |
1. v. tr. Destapar, i, especialment, la roba que protegeix un nen en el bressol.
2. v. tr. vitic. Treure la terra que tapa part de la soca d’un cep.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt Vocabulario viña, p 35: DESCOTXAR. Excavar o desaporcar. Quitar la tierra que cubría parte del tronco de la vid.
CITACIONS LITERÀRIES:
Garriga Nadal Pachs, p 64 «me descotxava d’una revolada».
Ramon Carro vi, p 19: «... Quin son més fi! Que potser dorms amb l’enteniment descotxat?».
Sans Agonia matxo, p 92: «L’àvia, sentint que el raig primer li picava la cara, mandrosament descotxava el llençol i es llevava.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. DESCOTXAR v. tr. Destapar, treure de sota l'abric, de davall allò que cobreix una cosa. Descotxeu lo manto negre, cançó popular (Milà Romancerillo. 94). Fins mig ventre és descotxat, Guimerà, II Poesies, 63.
