DESMARRICAR
tr. v. intr. | ||
1. v. tr. Anar de mal en pitjor, fer disbarats.
2. v. intr. Desbaratar-se el ventre.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Tothom 27/XI/1969. Desmarricar ‘anar de mal en pitjor, fer disbarats’ .
Tothom 2/III/1970. Desmarricar ‘anar fluix de ventre’.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. DESMARRICAR v. tr. Desbaratar (Penedès). «Serà En Joan al cel, i En Pau encara voldrà desmarricar-lo». «Estic desmarricat»: estic desbaratat, especialment del ventre (Arbós del Penedès).
