DEU2

topon.

Fon.: [‘dɛw]

f. topon. Font, corrent d’aigua subterrània.

CITACIONS LITERÀRIES:

Massanell Perfum de terra, p 44: «Mudes les deus | de la rialla, | no és del silenci | la meva vida».

ONOMÀSTICA:

toponímia

Mediona-Riudebitlles, p 13: «Les fonts de les Deus, a Sant Quintí de Mediona, amb 23 brocs».

LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. 2. DEU f. Font natural; corrent d'aigua subterrània (Conflent, Cerdanya, Ribes, Empordà, Penedès, Camp de Tarr.). «Amb aquestes pluges les deus revindran» (Martorell). «S'han eixugat totes les deus» (Penedès).

DIEC. DEU¹1 f. Naixement d’aigua, origen d’una font, d’un corrent d’aigua. S’han eixugat totes les deus. Una deu termal. 2 tenir set deus d’una cosa Tenir-ne abundància.

ETIMOLOGIA:

DCVB. DEU: de dou, mat. sign., com creu de crou.

Política de privacitat