DIT
m. | anat. mesur. | |
1. m. anat. Divisió, en nombre de cinc o menys, en què terminen les extremitats dels animals vertebrats, llevat dels peixos.
2. m. anat. En l’ésser humà, membre, en nombre de cinc, amb què terminen les mans i els peus.
3. m. mesur. Mida equivalent al gruix normal d’un dit d’home.
COMENTARIS:
Marrugat “Anem a pams”, a El 3 de Vuit, abril 2019: «és ben curiós que ara que hem entrat al món digital, hàgim oblidat el nom dels dits, des del que té el més gruixut, que anomenem dit gros o polze, al que té el més petit, conegut com el xic o menut; i, entre mig, els altres tres: l’índex o apuntador; el del mig o del cor; i l’ anular o de l'anell.»
Solé Bordes: «El dit polze és per rascar, l’índex per manar, l’anul·lar per fardar, el menut per furgar i el del cor per tocar-te el front i dir d’algú que està boig.»
ETNOPOČTICA:
fraseologia
«No tenir dos dits de front», a Alsina Mesures, p 148.
Marrugat “Anem a pams”, a El 3 de Vuit, abril 2019: «L’expressió Poder comptar amb els dits de la mà [...] ens indica una escassesa [...] Comptar amb els dits és l’habitual manera d’iniciar-nos en les quatre regles. [...] com a mesura, el dit és recurrent: «té les mànigues tres dits massa llargues», «no té dos dits de front», «cada matí bec dos dits de vi», «li ve d’un través de dit», «no hi veu dos dits lluny».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Alsina Mesures, p 148: «dit m. Mida corresponent al gruix normal d’un dit d’home, igual a 1,62 cm aproximadament (a Barcelona), 4 dits equivalien a 3 polzades, o sia que un dit és igual a 1/16 del peu.»
DCVB 1. DIT m.: || 1. Cada un dels membres llarguers amb què acaben les mans i els peus dels animals vertebrats, fora els peixos. [...] Especialment: a) Cadascun dels membres llarguers amb què acaba la mà de l'home. [...] Dits com a botifarres o com a botifarrons: dits molt gruixats. Dits de cosidora: dits llargs i primets. Els caps dels dits: els extrems, on van inserides les ungles. [...] Comptar amb els dits: treure un compte senyalant les unitats amb els dits. Cadascun dels dits de la mà té un nom especial, determinat per la seva forma, grossària, situació o funció principal. El més gruixat, contraposable a tots els altres en cloure poc o molt la mà, s'anomena dit gros, polze, dit pols; el que li està al costat, i que serveix generalment per a mostrar o senyalar, es diu dit senyalador (ant. dit indicatiu), dit apuntador, saludador, índex o dit mestre; el dit central i més llarg de la mà, és el dit del mig, dit del cor, dit llépol, dit mitger o mitjancer, dit gran, dit llarg; el situat entre el dit central i el més petit, és el dit anular o dit de l'anell, o dit gandul (Falset); i el més petit de tots té els noms de dit petit, dit xic, dit menut, menuell, [...] —b) més especialment, El dit segon o senyalador. [...] Senyalar amb el dit: mostrar qualcú o qualque cosa dirigint cap a ell el dit índex; fig., mirar-se molt una persona i parlar-ne molt a causa d'alguna condició extraordinària que posseesqui, sia bona, sia dolenta, però principalment dolenta. [...] Alçar el dit (per demostrar que es vol participar a una cosa que s'ha anunciat). [...] || 2. Dit de guant: la part d'un guant que cobreix un dit. «Aquest guant té dos dits foradats». || 3. Mida equivalent al gruix normal d'un dit d'home. [...] Un dit de través, o un través de dit: la mateixa mida indicada. [...] No haver-hi un dit de través o un través de dit d'una cosa a una altra: no haver-hi gens o quasi gens de diferència; esser gairebé iguals. [...] Venir a un través de dit, o a dos dits, el fer una cosa: estar a punt de fer-se, no mancar-hi gairebé res. No tenir dos dits de front, o de seny: esser molt curt d'enteniment o obrar de manera molt irracional. No veure-hi dos dits lluny: esser molt curt d'enteniment. Loc.—a) Tenir dits: tenir habilitat i capacitat per a fer una cosa, principalment de caràcter manual.—b) Voler dits: requerir habilitat. [...] —c) Poder comptar una cosa amb els dits de la mà: haver-n'hi molt poc de tal cosa, poder-se comptar amb pocs nombres. [...] —g) Agafar-se els dits: sofrir un perjudici inesperat en el negoci, en el treball, etc. [...] —i) Mamar-se el dit: esser excessivament ingenu o curt d'enteniment.—j) Llepar-se els dits, o Xuplar-se els dits d'una cosa: trobar-la molt bona, prendre molt de gust de menjar-la o gaudir-ne. [...] —l) Tenir el dit ficat a l'ull, a algú: tenir-li antipatia, o rancor, o aversió o malfiança. [...] —n) Venir com l'anell al dit: venir molt bé, molt ajustadament o apropiada. [...] —o) Esser llarg de dits: tenir costum de robar o propensió a fer-ho. [...]
DIEC. DIT1 1 1 m. Divisió, en nombre de cinc o menys, en què terminen les extremitats dels animals vertebrats, llevat dels peixos. 1 2 m. En l’ésser humà, membre, en nombre de cinc, amb què terminen les mans i els peus. Cada dit conté tres ossos anomenats falanges, llevat del dit gros, que en té dos. Les puntes dels dits. 1 3 m. Dit de la mà. Tocar una cosa amb els dits. Tenir els dits balbs. Comptar amb els dits. Petit com el dit xic. Anar, una cosa, com l’anell al dit. 1 4 dit del cor Dit de la mà entre l’índex i l’anular. 1 5 dit índex Índex 1. 1 6 dit menovell Menovell. 1 7 dit polze Polze. 1 8 tenir els dits llargs Agradar a algú de posar la mà sobre allò que no està bé de tocar, de prendre el que no és seu. 1 9 no veure’s una cosa als dits Tenir-la molt poc temps, acabar-la ràpidament. 1 10 posar els cinc dits a la cara d’algú Donar-li una bufetada.
1 11 [prendre a algú una cosa dels dits Agafar-la-hi amb afany, especialment un producte molt comprat per la gent. Com que els diaris parlen del cop d’estat, ens els prenen dels dits. 2 1 m. Dit índex. Assenyalar algú amb el dit. Els qui vulguin sortir que alcin el dit. Posar-se el dit als llavis per fer senyal a algú de callar. 2 2 posa-li el dit a la boca a veure si mossega Expressió que indica que una persona no és tan inofensiva com aparenta. 2 3 tenir el dit a l’ull a algú [o tenir el dit ficat a l’ull, o tenir el dit posat a l’ull] Tenir-li animadversió. 3 m. Part d’un guant que cobreix un dit de la mà. Els dits d’un guant. 4 1 m. Mida corresponent al gruix normal d’un dit. Poseu-me dos dits de vi en aquest got. 4 2 m. per ext. Ser a dos dits de la mort. 4 3 no tenir dos dits de front [o no tenir dos dits de seny, o no tenir dos dits d’enteniment] Ésser molt curt d’enteniment o actuar d’una manera poc assenyada. [...]
