DITA
f. | ||
f. Sentència, opinió, que pot anar acompanyada o no del nom de l’autor.
COMENTARIS:
Entre els recursos a l’abast per a la conversa, ens plau d’incloure-hi alguna dita que, amb citació o no del nom del creador, resulti convenient per a acompanyar una opinió; sobretot si, amb el nom de l’autor, podem emparar una proposició que no calgui argumentar.
CITACIONS LITERÀRIES:
Ramon Marrugat i Joan Solé Bordes “Dites de penedesencs” a Del Penedès num. 39-40, p 303-322: «En la fraseologia, entesa com a ‘Conjunt de maneres de dir característiques d’una llengua’, hi fan un paper important les dites que, en forma de sentències o d’opinions, tant de color aporten a l’art de la comunicació, perquè acostumen a ser proposicions breus i enginyoses que no cal argumentar. [...] Ara, en l’avinentesa del reconeixement administratiu del nostre nom penedesenc, ens plau transcriure un recull de dites de gent de la comarca que ja no tenim entre nosaltres però que han servit i serveixen per a aquesta finalitat comunicativa. No cal dir que, al costat de grans mostres de saviesa, s’hi troben també poca-soltades.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. DITA f. || 1. Acte i efecte de dir; allò que es diu, especialment per expressar una opinió o decisió. [...] || 2. Locució o frase que es diu comunament; frase feta, sentència d'ús general. [...]
DIEC. DITA 1 f. Sentència, opinió. És una dita popular. Segons una dita dels nostres avis. Segons dita de la gent.[...]
