DOU
f. | topon. | |
f. topon.. Font.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Excursions Penedès. “Límits 3 comarques”: «una dou de Torrelles i una deu de Sant Quintí de Mediona, són sinònims, és a dir, ambdues paraules tenen el mateix significat: “afloraments o naixements d’aigua»
Moreu-Rey Els nostres noms de lloc, p. 185: «duplicació tautològica, és a dir la repetició del mateix concepte amb formes diferents [...] serven el record de dues col·lectivitats pobladores successives, o almenys de períodes molt diferents de l’evolució d’una llengua: el segon conserva el topònim creat pel primer sense entendre’l, però li afegeix un apel·latiu que és l’equivalent exacte o molt aproximat del nom que ja existia... La Font de les Adous (la font de les fonts); Les Fonts de les Dous...».
ONOMÀSTICA:
Toponímia
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 156: «Les Dous. En el s. XIV, nom de l’indret de l’Aiguadolç [...] Una dou o deu és una font. En tenim exemplars a Torrelles de Foix i a Sant Quintí de Mediona.»
Mediona-Riudebitlles, p 13: «Les fonts de les Dous, a Torrelles de Foix».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Aguiló Dicc.AGUILÓ. DOU (Penedès), fuente, manantial.
DCVB. DOU || 1. topon. – c) Les Dous: caseriu situat en el camí de Torrelles, de Foix a Sant Magí.
ETIMOLOGIA:
DCVB. DOU: del llatí dŭce en el sentit de ‘font’. La forma dou s’ha conservat com a toponímic...; com a nom comú ha evolucionat en deu, així com crou s’ha convertit en creu, vou en veu, etc.
