EIXUMORAR
v. intr. | agric. | |
v. intr. agric. Assecar-se la terra.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. EIXUMORAR (amb la variant eixamorar). v. refl. Perdre una cosa part del líquid que conté, començar a assecar-se (Empordà, Penedès, Tortosa, Maestr.). «La terra s'eixamora». «Botifarres eixamorades». «El formatge s'ha eixamorat».
DIEC. EIXAMORAR. v. 1 1 v. tr. Eixugar, llevar la humitat (d’una cosa). «Cal eixamorar l’herba dallada abans d’empilar-la.» 1 2 intr. pron. «Si estens el vestit ara, al vespre ja s’haurà eixamorat.» 2 1 tr. Humitejar parcialment, mig remullar. 2 2 tr. Un líquid, penetrar a poc a poc (un cos sec) humitejant-lo.
ETIMOLOGIA:
DCVB. EIXUMORAR: del llatí exhūmŏrare, ‘llevar la humitat’.
