ENCANTADOR ENCANTADORA
m. f. | com. | |
m. i f. com. Subhastador.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Comes Proa popa, p 19: «Per subhastar el peix hi havia l’encantador, que era el que posava el preu a cada partit de peix estibat».
CITACIONS LITERÀRIES:
Bové Penedès Folklore, p 16: «un dels organitzadors de la festa que tenia per nom l’”encantador” [...] recorrent el clos de la plaça cridava: ¡deu rals, catorze rals, catorze i mig...!»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 2. ENCANTADOR, -ORA m. i f. Qui fa un encant o venda al més dient. [...]
