ENCANTAR
v. tr. | com. marin. | |
1. v. tr. com. Vendre a l’encant, subhastar.
2. v. tr. marin. Encantar a eixaus: Sistema antic d’encantar el peix, amb dues voltes, la primera de tempteig, i la segona, efectiva.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Soler Vida marinera, p 72-73: «Encantaven llavors pel procediment que en deien d’eixaus, que consistia a fer una primera subhasta, provisional, de tempteig, per agafar pel mot el qui donava el preu... Tornava a començar... fins que un altre comprador deia “jo!”... si s’arribava a la llinda [anterior] era per al primer que havia donat la norma... ».
Garcia Soler Vida marinera, p 273: «Encantar el peix: Acció de vendre, diàriament, el peix, a la llotja, per mitjà de subhasta, als peixaters a l’engròs.»
Garcia Soler Vida marinera, p 273: «Encantar a eixaus: Sistema antic d’encantar el peix, amb dues voltes, la primera de tempteig, i la segona, efectiva.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Roig Raventós, J. Tecleta, p 31: «sempre en tenia una per dir encantant el peix a la mateixa platja!».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 2. ENCANTAR v. tr. Vendre a l'encant;
DCVB. EIXAUC o EIXAU m. Prima que donen els pescadors al peixater revenedor que dóna dita en l'encant o subhasta del peix, quan arriben les barques de la pescada (Roses, St. Feliu de G.)... En les Costes de Llevant i de Ponent hi ha usos i costums especials sobre l'eixauc de pescador, que són descrits ap. Roig-Amades Voc. pesca 23.
DIEC. EIXAUC m. econ.. Allò que se cedeix per res o a preu baix, que es posa de premi, a la persona que fa que hom pugui mantenir o atènyer un bon preu en certes vendes o subhastes.
