Fon.: [əmpəɫtə’ðo] [əmpəɫtə’ðoɾǝ]
1. m. i f. agric. La persona que empelta.
2. adj. Relatiu a l’empelt.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt Vocabulario viña. EMPELTADOR. Injertador. Dedicado a injertar las vides.
Giralt Vocabulario viña, p 54: EMPELTADORA. Cesta de mimbre que lleva el injertador cuando injerta las cepas.
Sadurní Vocab. vinyater. EMPELTADOR. persona dedicada a empeltar. Portava ganivet per a fer l’eixart, de fulla corbada, a manera de falç.
CITACIONS LITERÀRIES:
Cartilla rústica, p 15: «Mantindre i fomentar escoles d’empeltadors...»
Puiggròs Raïms, p 27: «a Terrassa... la primera escola d’empeltadors de l’estat».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. EMPELTADOR, -ORA m. i f. Que empelta.
© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014