ESBARRIAR
v. tr. | ||
v. tr. Escampar (coses que estaven aplegades, ordenades).
CITACIONS LITERÀRIES:
Antoni Martorell Canyelles, a Lluitem. agost 1910, apud Miralles Castellers Vilafr. 1, p 63: «la gralla toca llamada, y compareixen els esbarriats»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ESBARRIAR v. tr. 1. Escampar, dispersar; allunyar persones, animals o coses del lloc on estaven reunits ... «¿Qui m'ha esbarriat els papers de damunt la taula?» (Camp de Tarr., Men.).
DIEC. ESBARRIAR. 1 1 v. tr. Treure (alguna cosa) del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la. Aquesta canalla han esbarriat les tisores, i no les trobo enlloc. 1 2 v. tr. Escampar (coses que estaven aplegades, ordenades). M’he trobat que els nens m’han esbarriat tots els llibres. No esbarrieu aquest munt. 1 3 v. intr. pron. Amb la ventada que ha fet, s’han esbarriat tots els papers que tenia damunt la taula. [...]
