ESGARRIAR
v. tr. | ||
v. tr. Fer que (algú, alguna bèstia) perdi el camí.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Escaler Família Grill, p 8: «Creu que li faré crespa y que li esgarriaré les cries...»
Garcia Soler Carnaval Vilanova, p 398: «a fi d’evitar que els internats del col·legi [...] poguessin esgarriar-se per la vila».
Hdez. Ventosa Joc guineu, p 72: «quan han tornat tenien les plantes esgarriades».
Lluís Via Pagès, apud Pere Ferrando, Figarot 47, p 15: «com un remat d’ovelles que, esgarriades en la pastura, pressenten un perill y rodegen al pastor».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. esgarriar v. tr. || 4. Escampar: separar de les altres coses (Camp de Tarr.). «Esgarria ben bé les garbes per l'era». Sinònims: descaminar, desviar, extraviar, perdre.
DIEC. ESGARRIAR1 1 v. tr. Fer que (algú, alguna bèstia) perdi el camí. La boira va esgarriar alguns dels membres de l’excursió. 2 v. intr. pron. Perdre el camí, perdre’s separant-se de la colla, del ramat, etc., de què formava part. En entrar al bosc es va esgarriar. Se li han esgarriat dues ovelles del ramat. 3 v. intr. pron. Abandonar el dret camí. En aquesta edat és fàcil d’esgarriar-se.
