ESGAVELLAR
v, tr. | ||
v. tr. Desordenar un conjunt de coses o de persones.
CITACIONS LITERÀRIES:
Mata Racó Mons, p 132: «l’exèrcit francès [...] li robaren la casa, entraren en la capella [...] esgavellaren la mesa de dir la Santa Missa».
Roig Masllorenç, p 108: «la convivència es va esgavellar».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ESGAVELLAR. v. tr. Desgavellar; desballestar; desjuntar o afluixar l'ajust de peces que formen una cosa (Empordà, Cardona, Solsona, Penedès, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q.) [...] Var. form. i sinòn.: desgavellar.]
