ESMUNYIR
v. tr., intr. | ramad. agric. | |
1. v. tr. ramad. Munyir.
2. v. intr. pron. Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor.
3. v. tr. intr. agric. Collir olives amb la mà, deixant-les caure de dins la mà.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ESMUNYIR v. tr. || 1. Munyir (Penedès, Camp de Tarr., Val., Sueca, Gandia, Cocentaina, Alcoi, Tàrbena). || 2. Collir olives amb la mà, deixant-les caure de dins la mà (Bassella, Penedès, Camp de Tarr., Val.). Vaig esmunyint lo cimeral, Guimerà Poes. 213.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. ESMUNYIR. v. tr. 1 1 v. tr. Fer passar lliscant per una estretor. Allà el riu esmuny les seves aigües entre roquissars. 1 2 v. intr. pron. Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor. L’anguila se’m va esmunyir d’entre les mans. Ens vam esmunyir per l’espessor de la brolla. 1 3 v. intr. pron. Se’ns han esmunyit tres errades. 2 v. intr. pron. Abstenir-se d’intervenir en el tema de què hom tracta. Sempre que parlem de pagaments, ell s’esmuny com si no l’afectés.
