ESPARDENYA ESPARDENYOT [əzpəɾ’ðεɲə] [əzpəɾðǝ’ɲɔt]
f. m. locu. adv. | vest. joc. alim. zool. | |
1. f. vest. Calçat de sola de cànem trenat i empenya feta amb vetes o roba gruixuda generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
2. locu. adv. Amb una sabata i una espardenya: Amb mitjans insuficients.
3. f. dim. joc. Espardenyeta: joc de nenes.
4. m. alim. Coca adobada, pròpia de Vilafranca.
5. m. zool. Espardenyot: animal equinoderm de la classe dels holoturioïdeus, de cos allargat, amb la superfície ventral aixafada i proveïda de peus ambulacrals, molt apreciat en gastronomia (Stichopus regalis).
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ESPARDENYETA. CULT. POP. L'espardenyeta: joc de nois i principalment de noies [...] En altres regions, com el Penedès, fan rotlle els jugadors, i el qui para llença una espardenya o sabata en l'aire; si cau de sola, tots han de plorar; si cau de revés, han de riure; la que no ho fa com cal, paga penyora.
Sadurní Folklore II: 23 «Se’n portaven de cinc tipus...: de pinxo, amb la part davantera tota coberta, que eren les més venudes; de carreter, de tres vetes; de paleta, amb una sola beta blanca; de Blanes, per ballar sardanes, tota tapada de ela blanca i solament amb dues vetes als costats per lligar-la; de caçador, en forma de sabata baixa, amb traus per passar-hi les vetes.»
Sadurní Retalls folkl., p 146: «Llaminadures [...] Vilafranca [...] les seves coques o espardenyots (ou, celiandra, matafaluga i farina)».
Solé Catànies, p 61: «coques adobades i ensucrades, que hem trobat també esmentades com a espardenyots».
CITACIONS LITERÀRIES:
Mèlich Glossari Calafell: «Espardenyer. Mot emprat per indicar que un és maldestre. S’usa molt en el joc de la botifarra».
Vilà Sitges festa major, p 47: «Espardenya: aquest calçat [...] és propi de pagès. Les més anomenades són les espardenyes de Valls o de set vetes [...] presenten la particularitat que s’enveten de dos colors: blau i vermell per costat i peu.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ESPARDENYA f. Peça de calçat que té la sola de cànem o d'espart. [...] Espardenya catalana: la que és blanca i cobreix el peu amb empena de tela. Espardenya envetada (Cat.) o espardenya de ramalet: la que es subjecta al turmell amb vetes o cordons. Espardenya vigatana: la que és envetada i de color negre. Espardenya de Valls: té set vies de veta per banda. Espardenya barcelonina: la de dues vetes; en alguns pobles, la de cinc tombs i veta negra. Espardenya tarragonina: la de cinc tombs amb la punta blanca i les vetes negres. Espardenya sencera: la de set tombs que tapa tota la mitja. Espardenya de cama alta: la que té dalts com una sabata. [...]
DIEC. ESPARDENYA. 1 1 f. Calçat de sola de cànem trenat i empenya feta amb vetes o roba gruixuda generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell. 1 2 amb una sabata i una espardenya: loc. adv. Amb mitjans insuficients. 2 f. Animal equinoderm de la classe dels holoturioïdeus, de cos allargat, amb la superfície ventral aixafada i proveïda de peus ambulacrals, molt apreciat en gastronomia (Stichopus regalis).
