ESQUELLOT
m. | ramad. folkl. | |
1. m. ramad. Esquella gran que es penja del coll d’una bèstia que va a pasturar.
2. m. pl. folkl. Esvalot amb molt de soroll de pots i cassoles, que s’organitza davant la casa d’un vidu quan es torna a casar, per la creença que està obligat a convidar a repartir menjar i beguda a tothom que ho demani. Fer esquellots.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Gàrgola 30, p 9: «el casament d’un solter amb una vídua motivava la celebració d’escallots».
Raventós Records adolescència, p 58: «Els esquellots era un costum pel qual, quan es casaven uns vidus, s’anava a fer soroll amb pots i cassoles d’alumini o llauna. Fins que no daven caramels o refrescos, no es parava de fer soroll.»
Vives Milà Coses abans, p 14: «Quan un vidu, vídua o tots dos vidus es casaven [...] se’ls obsequiava amb una esquellotada».
CITACIONS LITERÀRIES:
Roig Masllorenç, p 121: «... l’arribada d’aquests ramats al corral [...] el dring continuat dels esquellots».
Vives Milà Coses abans, 15: «Recordo un d’aquests versets: “Josep Maria s’ha casat al temps dels pebrots, que dongui la seva voluntat i s’acabaran els esquellots»; «es parlava dels esquellots de ca la Patena, que havien durat quinze dies».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ESQUELLOT. m. || 1. Esquella gran (Tortosa, val.). [...] || 2. pl. Esquellotada (or., occ.). [...]
DCVB. ESQUELLOTADA f. Esvalot que es fa amb soroll d'esquelles, corns, llaunes, etc., davant la casa d'un viudo el dia que es torna a casar. [...]
DIEC. ESQUELLOT. 1 m. Esquella grossa. 2 m. pl. Esquellotada . Fer esquellots.
DIEC. ESQUELLOTADA. f. Esvalot que es fa amb esquelles, corns, llaunes, etc., especialment davant la casa d’un vidu el dia que es torna a casar.
