ESQUENA
f | anat. topon. | |
1. f. anat. Part posterior del cos de l’home des de les espatlles a la cintura.
2. f. topon. Esquena d’ase: canvi de rasant d’un terreny amb dues vessants.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Vocab. vinyater. ESQUENA D’ASE. Monticle, vinya un xic alteta que dóna a dues vessants.
CITACIONS LITERÀRIES:
Rius Alt Penedès, p 95: «aquella esquena d’ase on s’escampen les vinyes de la Casa Torres»; p 212: «dos carrers que segueixen l’esquena d’ase del terreny»; p 243: «la carretera, ben encimbellada, segueix una mena d’esquena d’ase, on el vent bufa amb ganes».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ESQUENA f. || 1. Part posterior del cos humà des dels muscles fins a la cintura; en els altres vertebrats, part superior del cos des del coll fins a les anques. [...] Esquena d'ase: esquena llargaruda, plana i lletja (Empordà). Tindre una esquena com una taula de naps: tenir-la molt ampla (Val.). Caure d'esquena: caure cap arrera, pegant cop amb l'esquena. Girar l'esquena: anar-se'n. «En girar l'esquena el mestre, els nois no fan bondat». Girar l'esquena a qualcú o a alguna cosa: fig., menysprear, abandonar, desentendre's d'algú o d'alguna cosa. [...] Posar-se (estar, etc.) d'esquena: posar-se o estar amb l'esquena aplicada a terra, al llit, etc., o amb l'esquena girada a alguna cosa. [...] Donar (o girar) l'esquena: estar amb l'esquena girada a una cosa. [...] Voltar (o girar) l'esquena: girar-se per anar-se'n d'un lloc. [...] Tocar (o midar, o escalfar, o espolsar) l'esquena a qualcú: pegar-li, tupar-lo. Dur (portar, tenir, etc.) una cosa a l'esquena o damunt l'esquena: portar-la sostenint-la amb l'esquena. [...] Amb la pluja a l'esquena: remullat d'haver anat sota la pluja. [...] A esquena de bístia: portat damunt un animal de càrrega. [...] Donar cops a l'esquena: afalagar, fer la bona (Mall.). [...] Doblegar l'esquena: fer moltes cortesies. Rosari de l'esquena: l'espinada o columna vertebral. || 2. Tros de cuiro o de cansalada que correspon a l'esquena de l'animal. [...] || 3. Porció d'una peça de vestit que correspon a l'esquena del qui ha de portar-la. [...] «La senyora porta un vestit de ball sense esquena». || 4. Part posterior d'una cosa. Especialment: a) En les eines tallants, la part oposada al tall.—b) En els fulls de paper, la cara oposada a la que comença l'escrit o a la que es considera millor, més llisa, etc. [...].—c) En els llibres, la part oposada a aquella per on s'obre el volum.—d) Respatller de cadira (Rupit).—e) La part del suro que era exterior quan encara estava adherit a l'arbre (Empordà). || 5. Part superior i convexa d'una cosa. Esquena de muntanya: la carena o línia superior del perfil d'una muntanya. [...] Esquena d'à, o esquena d'ase, o esquena de peix: part superior d'una paret o d'altra construcció que forma pla inclinat a cada banda (Mall.). Loc. [...] —c) Dur (portar) a l'esquena o damunt l'esquena: portar al seu càrrec, damunt la seva responsabilitat o despeses. [...] —e) Parar l'esquena: disposar-se a sofrir resignadament. [...] .—h) Tirar-s'ho a l'esquena: despreocupar-se'n.—i) Esquena dreta: sense treballar. [...] —q) No tocar a algú la camisa a l'esquena: estar molt espantat (Vallès, Penedès).
