ESTADAL
m. | folkl. | |
m. folkl. Ciri guarnit que intercanvien els celebrants de la cerimònia festiva dels dilluns de la Pasqua Granada a Vallbona d’Anoia.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Moya Cada dia és festa, p 65: «Dilluns de Pasqua Granada, Vallbona d’Anoia celebra la seva particular Festa del Roser [...] L’activitat del matí, de marcat caràcter protocol·lari [...] comença amb el traspàs de càrrec de les administradores de l’any anterior a les noves. La petita litúrgia és dirigida per un “mestre” i es fa davant la porta de la casa de cada administradora. El traspàs del càrrec es tipifica amb l’intercanvi de l’”estadal”, un ciri bellament guarnit. Tot seguit, una comitiva composta per les quatre administradores, acompanyades dels joves pabordes, el mestre de cerimònies, la Comissió i els músics, es dirigeix a l’església, on presideixen l’ofici.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ESTADAL m. Ble cobert d'una capa prima de cera, formant una candela prima i molt llarga, que es sol tenir enrotllada amb algunes voltes perquè ocupi poc lloc (or., occ., val., bal.) [...] CULT. POP.: Les dones que van a una missa de difunts, tenen encès un estadal durant aquesta (Pla d'Urgell). En el Pla de Bages, l'estadal és regalat a alguna noia d'una família de posició, i fent-ne plecs i replecs de l'estadal, formen una capella per posar-hi una Puríssima de cera. També l'estadal sol esser una imatge de sant, de cera que recobreix un ble, i serveix en cas de tempestat, en què es fa cremar per conjurar el temporal; en casar-se, el nuvi regala a la núvia l'estadal que ha de servir per a conjurar les tempestats en la nova llar (Manresa).
