ESTEL
m. | astron. marin. joc. | |
1. m. astron. Qualsevol dels astres que brillen en el cel, llevat del Sol i de la Lluna.
2. m. astron. Estel del matí: el planeta Venus.
3. m. astron. Estel dels boters: també el planeta Venus, que en aparèixer els vespres, assenyala l’hora de plegar.
4. m. astron. Estel de Sant Mateu: el planeta Mercuri.
5. m. astron. Estel berruel: l'estel més brillant del cel.
6. m. astron. Estel de la cua: Cometa.
7. m. astron. Estel fugaç: meteor.
8. m. astron. marin. Estel del Nord: Estel molt brillant que apareix tan sols dues vegades l’any i que molt possiblement es tracta d’un estel fantàstic del qual els pescadors parlen amb certa basarda.
9. m. Estel solitari: símbol de moviments nacionalistes.
10. m. joc. Tros de paper o de tela mantingut estès i subjecte a canyes o bastons, formant en conjunt una figura hexagonal o octogonal, que, lligada a un fil llarg, es deixa anar a l'impuls del vent i se'n puja en l'aire.
COMENTARIS:
Manuel Jorba, a Milà i Fontanals penedesenc, p 31, en comentar unes notes de Milà hi diu: «Rellotge del pagesos. Sota aquest encapçalament, anota diversos noms comuns d’estels i constel·lacions, entre d’altres: estel moro = estel gros. Surt cada dos o tres anys. Porta mala astrugància, mala mar, matamarinés».
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ESTEL L'estel dels boters (Vilan. i G.) [...] el mateix planeta Venus que apareix en el cel a entrada de fosc i s'hi deixa veure fins algunes hores després de post el sol. La seva aparició és el senyal per a retirar-se els pastors, bovers, porquers, boters, etc., i d'aquí li vénen els diferents noms que se li donen segons les diverses comarques.
DCVB. ESTEL L'estel de Sant Mateu: el planeta Mercuri (Vilan. i G.).
Roig / Amades Vocab. pesca. Estel del Nord. m. Estel molt brillant que apareix tan sols dues vegades l’any. Sempre surt a mitja nit quasi a ran d’aigua, al dret del fit de la costa, lleugerament inclinat cap al sud. La seva aparició és indici de fort temporal i és considerada pels pescadors com una malastrugança. És l’estel de la paüra entre la gent de mar. Sembla que no es tracta de cap estel determinat, i sí de qualsevol que surti en circumstàncies semblants, car si surt, sols cada mig any, no és possible que el que surti a l’estiu surti també a l’hivern a la mateixa hora i al mateix lloc. Molt possiblement es tracta d’un estel fantàstic del qual els pescadors parlen amb certa basarda (Mataró, Badalona, Vilanova)]
ETNOPOÈTICA:
«Estel, berruguel, | fes-me sortir una berruga». A l'endemà els han sortit les berrugues en els llocs que s'han assenyalat amb el dit (Penedès) (Amades Astron. 138).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ESTEL m.
|| 1. Qualsevol dels astres que brillen en el cel, llevat del Sol i de la Lluna [...]. L'estel de l'alba, o L'estel del dia, o L'estel del matí: el planeta Venus, que sol aparèixer a la matinada, abans de sortir el sol [...] L'estel de la Tramuntana o del Nord: l'estel polar. [...] L'estel del moro: estel indeterminat, que els pagesos diuen que no surt més que dues vegades cada any, cap a la mitja nit, i que assenyala fort temporal i malastrugança. Estel amb coa (Cat., Bal.), o Estel de la cua (or., occ.): cometa. [...] Estel berruel: l'estel més brillant del cel, al qual el vulgus atribueix la virtut de fer sortir berrugues, i per això la mainada li canta. «Estel berruel, una berruga ací, una berruga allà»; «Estel berruguel, fes-me sortir una berruga». [...] Estel solitari: estel blanc de cinc puntes, símbol dels moviments polítics nacionalistes. [...] || 5. Tros de paper o de tela mantingut estès i subjecte a canyes o bastons, formant en conjunt una figura hexagonal o octogonal, que, lligada a un fil llarg, es deixa anar a l'impuls del vent i se'n puja en l'aire, servint de distracció i de joc als infants (Barc., Tarr., Bal.). [...]
