ESVORANC
m. | medic. | |
1. m. Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d’haver-se’n desprès un tros.
2. m. medic. Ferida aparatosa.
CITACIONS LITERŔRIES:
Massanell Perfum de terra, p 356: “Divendres Sant” «No ho entenc. Com goses | presentar-te amb esvorancs | a les mans, peus i costat?»; p 370: “Aventura” «Mes ai!, que quan l’espasa va colpir la rosa, | sentor de sang brollà per l’esvoranc | i no perfum de rosa.»-
Rius Alt Penedès, p 142: «deixo aquella continuació esvorancada [...] l’espai limitat per l’esvoranc [...] l’esvoranc en el terreny és profund i ens parla d’una fonda mutació de la terra pel pas de l’aigua».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ESVORANC m. Forat o espai buit produït a un objecte per haver-se'n desprès o separat un tros superficial [...]. Alicia cercà un esvoranc a la paret per apuntalar el peu, Roíg Flama 84.
DIEC. ESVORANC. 1 m. Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d’haver-se’n desprès un tros. La bala va fer un esvoranc a la paret. 2 m. Gros esquinç. Quin esvoranc s’ha fet a les calces! 3 m. Trenc 1; ‘Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur.’ i ‘Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d’un cop’. Fer-se un trenc al front.
