ESBORNIAT ESBORNIADA
adj. | caract. vitic. | |
1. adj. caract. Extraviat d'enteniment; pertorbat; incapaç del recte ús del seny.
2. adj. vitic. Aplicat al cep o a la verga que resten improductius en quedar-se sense borrons.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Parés Parla col·loquial, p 37: ESBORNIAT. adj. Extraviat d’enteniment. «Aquest noi de vegades sembla mig esborniat.»
Sadurní Vocab. vinyater. ESBORNIAT. adj. vitic. Dit del borró del cep que la cuca o la pedra han fet caure, cosa que fa quedar el cep sense la verga futura i els seus raïms corresponents.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ESBORNIAT -ADA. adj. esborneiat (Pineda).
DCVB. ESBORNEIAT, -ADA adj. Extraviat d'enteniment; pertorbat; incapaç del recte ús del seny.
