FANGA
f. | agric. | |
f. agric. Eina de ferro en forma de forquilla o de pala amb mànec de fusta que serveix per a girar la terra.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Folklore II, p 66: «FANGA. Instrument que servia per remoure la terra de dalt a baix. Tenia tres pues llargues de quasi trena-cinc centímetres. El mànec, amb maneta, permetia empènyer-lo amb el peu, a més profunditat.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Sadurní Folklore II: p 248: «Sant Julià [...] Per alguns indrets del Penedès, atribuïen al sant l’invent de la fanga».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. FANGA. f. Eina agrícola composta d'una pala o forca de ferro posada al cap d'un mànec en el mateix sentit d'aquest, el qual té a la part superior un mantí o creuera per a poder-s'hi repenjar l'home que la maneja, fent-hi força quan té el ferro dins la terra per girar aquesta (pir-or., or., occ.). [...] Sinòn.: palafanga.
DIEC. FANGA. f. Eina de ferro en forma de forquilla o de pala amb mànec de fusta que serveix per a girar la terra.
