FARANDOLA
f. | caract. folkl. | |
1. f, caract. Trepa de brètols.
2. f, folkl.. Dansa d’origen provençal amb la participació de parelles formant lcadena.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. FARANDOLA f. Colla de companys, generalment en mal sentit (Penedès). «Sempre vas amb la mateixa farandola».
ETNOPOÈTICA:
cançó
Griera La vinya, p 20-21 «Cançó dels veremadors (Igualada): Com ballarem dalt del brescat, | la farandola, la farandola; | com ballarem dalt del brescat, | vermells d’orelles, calents de cap. [...] Que farandola ballarem, nines, | vermells d’orelles, calents de cap.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. FARANDOLA f. || 1. Dansa provençal en la qual prenen part gran nombre de parelles formant llarga cadena. [...]. En temps de les revoltes polítiques espanyoles del segle XIX, els republicans o esquerrans solien ballar la farandola formant rodona al voltant de l'arbre de la llibertat, i cantant cançons com aquesta: «Tral-la, tral-la, viva la França; | tral-la, tral-la, viva Milans; | ballarem la farandola | en despit dels capellans».
DIEC. FARANDOLA f. Dansa provençal de ritme viu i de compàs ternari.
