FARIGOLA FANIGOLA
f. | bot. | |
f. bot. Mata de la família de les labiades, molt aromàtica (Thymus vulgaris). Sopa de farigola.
COMENTARIS:
Potser és veritat que la pronúncia fanigola està en retrocés al Penedès per l’empenta de l’estandarditzada farigola, però segueix viva en molts indrets.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. FARIGOLA: Fonètica: [fəni’γͻlə] (Penedès).
Miret Ribes paraules «fanigola per farigola».
Parés Diversitat lèxica: «fanigola; Recollit fanigola a Calafell, Canyelles, Cubelles, Cunit, Olivella, Ribes, Sitges i Vilanova. També farigola a Calafell.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Massanell Del meu terrer, p 47: «Farigola: La farigola ha florit | ara al cor de la quaresma. | Si en viu el seu esperit | també n’observa les regles, | que és morat el seu vestit | i es fa humil com cap altra herba».
Raventós Records adolescència, p 24: «quan s’acostava el Divendres Sant, em feia a anar a buscar farigola i em deia: “Ja és d’abans que surti el sol?”»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. FARIGOLA (i més dial. frígola). f. || 1. Planta de la família de les labiades, espècie Thymus vulgaris. Es un arbust molt aromàtic, de tronc tortuós i molt ramificat, fulles oblongo-lanceolades o linears, i flors rosades o blanquinoses; és planta cercada per a aromatitzar el menjar i la roba. [...]. || 2. a) Farigola de muntanya: planta labiada de l'espècie Thymus serpillum. —b) Farigola salsera: planta labiada de l'espècie Thymus Zygis, de fulles linears alesnades, glanduloses i ornades de pestanyes, i de flors blanques o rosades, breument pedicel·lades.—c) Farigola mascle: planta labiada de l'espècie Teucrium capitatum, de fulles estretes, linears o lanceolato-linears, flors blanques o purpúries formant raïm (Cat.). [...] —e) Farigola mascle: planta primulàcia de l'espècie Coris Monspeliensis, de tronc ramós i cobert de fulles linears, coriàcies, obtuses, flors en espiga compacta cònica terminal, amb el calze vermell i les dents interiors amb una taca negrosa (Cat.).
DIEC. FARIGOLA. 1 f. Mata de la família de les labiades, molt aromàtica, de fulles oblongues i petites, i flors bilabiades, rosades, violàcies o blanques, en inflorescències terminals, freqüent a les timonedes i als matollars mediterranis, de la qual s’obté el timol (Thymus vulgaris). 2 farigola borda Pinzell 3: (Staehelina dubia). 3 farigola mascle Mata de la família de les labiades, poc o molt cotonosa, de fulles estretes i flors blanquinoses o purpúries, d’olor agradable, pròpia de les brolles i els erms mediterranis (Teucrium capitatum).
