FAROLA
f | marin. | |
f. marin. Torre amb una llanterna al cim edificada en indrets ostensibles de les costes, o en un escull, perquè serveixi de referència als navegants tant de nit com de dia.
COMENTARIS:
A la costa penedesenca, segons que recalca Vicenç Carbonell, entre la gent de mar era farola i no pas far.
També pronunciat frola.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 181: «El Far de Sant Cristòfol. Expressió acadèmica (?) que vol relegar a l’oblit el genuí topònim la Farola, mot inequívoc emprat per la gent de la platja... Arreu de les costes catalanes, valencianes i a les Illes, existeixen “faroles” que resisteixen el canvi.»
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 184: «La Farola. Nom autèntic i popular del far marítim situat a Sant Cristòfol»]
CITACIONS LITERÀRIES:
Carbonell Rovira Humor Vilanova, p 109: «A la primera llum de l’aubada [...] la ciutat es desvetllarà. La noctàmbula farola donarà ses últimes dentegades al blanc campanar...»; p 133: «Vam entrar al port de Barcelona sense veure ni les faroles puix els núvols de sorra i aigua ens amagaven els llums»]; [
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. FAROLA f. Far de senyals marítimes.
