FELIS
m. | local. | |
m. local. Nom de persona, provinent de la pronúncia vilafranquina de Fèlix.
COMENTARIS:
D’acord amb les lleis evolutives del català, el nom llatí de Fèlix havia donat Feliu; ja completat aquest procés i arran de l’arribada del patró Sant Fèlix a Vilafranca, se n’ha començat un altre, ara amb la pronúncia Felis.
Temps enrere, a Vilafranca havia estat corrent el nom femení de Feliceta.
CITACIONS LITERÀRIES:
Vidal Valenciano G. Festa Major Vilafranca, p10: «la imatge de Sant Felis [...] o los goigs que es cantan durant la novena, ab aquell Sant Felis xich»; p 18: «Quince unças ne donan dels saraus de S. Felis».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. FÈLIX. || 1. adj. ant. Feliç. [...] || 2. Feliu, nom propi d'home. [...] Fonètica: fέliks, i més correntment fέlis (or., occ., val., bal.). Quan el nom va seguit de paraula començada amb vocal, es pronuncia sempre africada la x final.
