FER

Abecedari Festa Major, p 101: «Fer el Drac: Expressió tradicional vilafranquina que aplicada als infants en sentit imperatiu els demana que adoptin la postura d’abalançar mig cos endavant i aixecar els braços endarrere tot simulant el Drac. Però aquesta postura amb les mans lluny de la vista, oberta i amb els palmells enlaire, ha donat a l’expressió un segon sentit per a referir-se a aquell qui de forma dissimulada obté algun guany econòmic per camins no massa ortodoxos.»

Abecedari Festa Major, p 128: «Fer llavi: expressió tradicional entre els grallers que es refereix a l’assaig o preparació per a fer sonar l’instrument».

Amades, apud DCVB: Fer cordó: una de les parts del ball de gitanes. Dos cercles concèntrics (un de gitanos i l'altre de gitanes) roden en direcció contrària entorn d'un pal del qual surten unes cintes que cada ballador i balladora porten en la mà, i que es van teixint damunt el pal, donant a la part superior d'aquest l'aspecte d'un cordó gruixut teixit; d'això en diuen fer cordó (Amades Git. 62).

fer safareig  [

DCVB. fer safareig. fig. Conjunt de crits i soroll desordenat (Penedès). «Quin safareig hi ha aquí!»

Garcia Soler Vida marinera: p 274: «Fer paperines: Quan, perquè el temps és calmat, les veles estan desinflades.».

Garcia Soler Vida marinera: p 274: «Fer la cullereta: Deixar reposar la xarxa al fons per tal de fer millor pesquera.»

Garcia Soler Vida marinera, p 274: «Fer burro: Quan a causa del temporal, les barques no surten a pescar.»

Garcia Soler Vida marinera, p 274: «Fer la llagosta: Trenar diversos caps de dues cordes per fer-ne una de sola.»

Garcia Soler Vida marinera: p 275: «Fer ullets: Bombolles que fa l’aigua, en dia de temporal, quan avança cap a la sorra, pel fet de trobar-la calenta.»

Giralt Vocabulario viña, p 34: FER L’ANTARA. Labor cruzada y perpendicular a los surcos que se aplica a los bordes de las viñas para facilitar su laboreo.]

Manent Núvols Penedès, p 63: «El sol fa xup: s’amaga darrera núvols. A Sant Llorenç d’Hortons diuen: “Si el sol fa xup, tot el dia eixut”.»

Manent Núvols Penedès, p 66: «Fer ull: Quan els núvols s’esqueixen i es veu un tros de cel. Recollit a Albinyana, l’Arboç, Banyeres, Bellvei, la Bisbal, Bonastre, Canyelles, Cubelles, Gelida, la Gornal, la Joncosa, Masllorenç, Sant Jaume dels Domenys, Sant Pere de Ribes, Santa Fe, Torrelles de Foix i el Vendrell.».

Manent Núvols Penedès, p 66: «Ull de bacó: “La lluna fa ull de bacó” diuen a Vilanova referint-se a un halo fort que té al voltant i presagia canvi de temps.»; p 67: «Ull de perdiu: La lluna fa ull de perdiu diuen a Sitges i a Vilanova, volent significar que es veu tapada i vermellosa. A Calafell també ho diuen del sol.»

Manent Núvols Penedès, p 67: «Ull de boc: El sol es torna vermell dins els núvols i de vegades són com dos sols i té algun aspecte de l’arc de Sant Martí. Recollit a Calafell, Castellví de la Marca, Sitges i Vilanova.»; «Ull de bou: És com l’ull de boc. Recollit a Vilanova.»

Miralles Castellers Vilafr. 1, 184: «capot, en el joc de la manilla, és fer totes les bases un dels dos bàndols)»

Miralles Fem pinya, p 91-94. LLENYA (fer): En l’argot casteller, caiguda d’un castell. S’aplica també a una colla que hagi caigut una o vàries vegades; llavors diu que ha fet llenya. Ens afanyem a dir que les caigudes, malgrat a ésser a voltes aparatoses, només peregrinament arriben a produir algun lesionat de consideració.

Puig Calar la bóta, p 194 «fer volar amb més o menys estil l’estel, però a Vilanova es perfeccionà de mica en mica fins a esdevindre tot un art que es traduí en saber fer-li fer diferents evolucions. De fer-lo rodar, per exemple, en el sentit de les busques d’un rellotge se’n deia fer capbussons».

Raventós Vrema, p 52,  apud Giralt Vocabulario viña, p 37: «diem, los pagesos, fer soldats de l’agafar totes les branques del cep i fer-ne un manyoc vertical, lligades per la més llarga.».

Rovira Alemany (Torrelavit, 2017): «FER PUNXÓ: Durant la verema, mentre el carro i l’animal anaven carregats amb les portadores curulles de raïms vers el celler de la masia, els collidors seguien collint i omplint les portadores buides deixades al tros. Si les omplien totes i el carro no havia arribat encara de nou amb les portadores buides, es parava de treballar, i se’n deia “fer punxó”, fins que arribava de nou el carro».

Sadurní Vocab. vinyater, p 66: fer el cugurú: (Aiguamúrcia): fer els soldats.

Sadurní Vocab. vinyater, p 66: fer soldats: (Gelida). Ajuntar les vergues d’un cep, a mitjan mes d’agost, i fer-ne un manyoc amb la finalitat que els raïms vegin el sol, madurin i no es podreixin.

Sadurní Vocab. vinyater, p 66: fer ball anglès: Trepitjar raïms, el jovent, repicant fort i amb gran enjogassament.

Sadurní Vocab. vinyater, p 66: fer fugir la guilla: airejar, ventar un cop amb borrasca, on ha fermentat la brisa, per a treure’n el vapor tòxic i poder-hi baixar a carregar coves a fi de repremsar.

Sadurní Vocab. vinyater, p 66: FER FUSTA. vitic. Expressió popular dels podadors de Sant Jaume dels Domenys, en deixar al cep una brocada amb dos borrons, de cada cap.

fer galets

Sadurní Vocab. vinyater, p 66: (Vilanova) Fer el gaitó: fer una parada en la feina al migdia, una migdiada, una becaina.

Sadurní Vocab. vinyater, p 66: fer punxó: Fer parada forçosa, el grup de veremadors, pel fet de tenir totes les portadores plenes, tot esperant el carro amb portadores buides.

Vilà Sitges festa major, p 75: «Fer llavi: és una expressió emprada pels grallers, referent a preparar-se per fer sonar l’instrument. A voltes també vol indicar “fer la copeta” en la qual han remullat l’inxa de la gralla.»

Girona Recorts d’estudi: p 16: «Un amic m’ho contà prou clar: ―T’han fet la grilla! ―Qui? ―L’amo de la rifa...»

Massanell Perfum de terra, p 181: «Fer tres castells de vuit i de llenya ni un bri | és cosa ―i cal ben dir-la― difícil d’assolir.»

Miralles Castellers Vilafr. 1, 184: « Fou un mal dia per als de Valls, que no pogueren fer cap castell. Recordo que a la tarda vaig trobar l’amic Barrufet, el qual, a més de ser un bon  cap de colla, era un excel·lent jugador de cartes i vaig dir-li en to amical: “avui us hem fet capot”. Ell, també, mig rient, em contestà: “Si, si, és veritat”»

Nostra Mar 1, p 30: «el mecànic no tenia enllestida l’orsa. Per no fer burro vàrem sortir a pescar»

Roig Raventós, J. Flama, p 122: «Oscar comença a parlar tremolós..., fa tres embuts i equivoca dues paraules».

DCVB. 1. FER  v.:  I. Realitzar un ésser. [...] || 2. Produir (d'una sement). [...] 1. a) per anal., Segregar, i per ext., evacuar una secreció. Fer sang per la boca: tenir hemoptisi. Fer sabonera o salivera: treure salivera. Fer del cos (i per eufem., simplement fer): defecar.—b) Fer aigua: esser una embarcació invadida per l'aigua, amb perill d'enfonsar-se; fig., fracassar una persona o una empresa.  [...] || 3. Formar, construir o fabricar (de materials que hom aplega, d'una matèria que l'art o la indústria transforma). [...] Fer un llibre, una poesia, etc.: compondre un llibre, una poesia (en general, qualsevol obra intel·lectual). [...] Especialment: a) Convertir una cosa en una altra apropiant-la a un nou destí. [...] ¿Què has de fer (de tal cosa)? [...] Fer a trossos o Fer trossos (bocins, peces, etc.): dividir una cosa en trossos. [...] || 4. a) Fornir, donar. «D'aquesta casa me'n fan cent duros de renda». «Si em fas un censal que estigui bé, pots quedar-te amb la finca». [...] —b) Aplegar, obtenir; adquirir. Fer llenya: tallar llenya, proveir-se'n. Fer herba: collir herba per als animals. Fer gamba: agafar gamba per a pescar. [...] Fer diners: replegar-ne, adquirir cabals. Fer-se els seus: guanyar molt (Vallès, Penedès, Camp de Tarr.). [..] Fer-se amb quatre pessetes: guanyar-les. [...] —c) refl. Gastar, invertir; costar (tal o tal quantitat). «D'aquest rellotge me n'he fet trescentes pessetes» (=m'ha costat 300 ptes.). [...] —d) Fer dos quartos o cinc cèntims (d'una cosa): donar-ne una notícia suscinta. [...] || 5. Passar, invertir (temps). «Demà vindré a fer un parell d'hores amb vosaltres». Fer nit: passar la nit. [...] Fer temps: passar el temps sense una ocupació determinada, generalment en espera de qualque cosa. «Estic fent temps perquè el tren no trigarà a arribar». II. Realitzar una manera d'esser. || 1. Cometre un acte (bo o dolent). [...] No saber què fer (o què fer-se). Fer una cosa o altra.  [...] a) absol. Obrar, actuar. [...] Deixar fer (algú): permetre que obri, que actuï, sense interrompre'l ni posar-li obstacles. [...] Dexau-lo fer, dexau-lo esbravar, Ignor. 20.—b) absol. Tractar, tenir activitats amb algú. [...] —c) refl. i recípr. Tractar-se, tenir relació amical, conversació. «Aquest noi el conec, però no m'hi faig» (o «no ens fem»). «No em faig gaire amb la meva cunyada». «Digues-me amb qui et fas, i et diré qui ets» (refrany). [...] —d) intr. Escaure, esser adient; servir per a una cosa. [...] No fer al fet: no esser escaient, no tenir relació amb el fet de què es tracta. [...] Fer per casa d'algú, o Fer per algú: escaure-li, esser-li útil o agradable. «Aquests mobles no fan per casa». «Això no fa per mi». [...] —e) absol. Agradar, esser plaent. [...] —g) seguit de que o de, Procurar, obrar de manera que resulti tal o tal cosa. [...]

—h) No fer més que...: no cessar d'una cosa, o fer tot just tal o tal cosa, o no tenir altre resultat que... [...] a) Sovint s'usa amb complement indirecte expressador de la persona o cosa envers la qual es compleix un designi o es té una determinada conducta. [...] —b) Fer-ho (a algú): forma eufèmica per a designar l'acte sexual. [...] —c) refl. Efectuar-se, realitzar-se; tenir lloc un acte (festa, cerimònia, etc.). [...] —d) Acabar.  «Ja has fet?—Sí, ja he fet de treballar per avui». [...] || 3. Executar una prescripció, exercir un ofici. Fer armes (o Fer d'armes): guerrejar, combatre. [...]  Fer de fuster, de ferrer, etc.: exercir aquests oficis. Fer de ventall: produir ventilació, fer la feina que faria un ventall. [...] Fer llit: estar en el llit per malalt. || 4. Efectuar un moviment; practicar una operació. [...] Fer camí o Fer via (de tal o tal banda): caminar, anar en tal o tal direcció. Fer via: anar de pressa. [...] Fer cap a un lloc o altre: dirigir-s'hi, anar-hi. [...] Fer vela: emprendre el camí una nau de vela. [...] Fer escala: aturar-se un vaixell en un port que li ve de passada en el seu viatge. Fer port: aturar-se en un port. [...] Fer onades: moure's en forma d'onades. [...] Fer ratlles, fer quadros, fer rotllos: tenir marcades ratlles, quadros, etc. «La teva falda fa quadros». «Els meus pantalons fan ratlles». || 5. Causar, ocasionar un efecte. «Fer soroll»; «Fer mal» (a algú); «Fer un forat». [...] Fer sang (a una persona o animal): provocar la sortida de la sang del cos per una ferida. Fer foc: encendre foc, o disparar una arma de foc. Fer falta: esser necessari, trobar-se a mancar. «Els diners que he malgastats, ara em fan falta». a) refl. Produir-se. [...] —b) impers., en locucions referents a fenòmens meteorològics. Fer fred, Fer calor, Fer bon (o mal) temps, Fer un temporal, etc. [...] —d) absol., Dir. [...] || 6. (amb complements elidits)—a) Fer-la o Fer-les: viure, habitar; estar amb certa permanència (or., occ.). [...] —e) Fer-ne de les seves: fer malifetes o accions poc recomanables un que sol fer-les sovint. [...] —f) Fer-s'hi (en una cosa): esforçar-s'hi, lluitar. Fer-s'hi de valent: treballar de ferm. [...] || 7. amb un complement adverbial: a) Fer tard: arribar tard. [...] III. Determinar en una manera d'esser. || 1. Formar a una certa manera d'esser. a) Avesar, acostumar; adaptar. «Em costarà molt de fer-me a la vida religiosa». «No hi estic fet, a portar pesos».—b) Formar, desenvolupar com cal. «Per a fer bons cristians, no hi ha com els missioners».—c) refl. Formar-se, desenvolupar-se (una planta, un animal, una persona). 

[...] || 2. Disposar segons una certa manera d'esser; fer apte per a un ús determinat. Fer el llit: posar el tapall i coixins així com cal que estiguin per a jeure-hi còmodament. Fer plat: posar dins el plat la quantitat de vianda que s'hi ha de menjar. Fer la bassa: netejar la bassa. Fer bitlles: omplir les bitlles de fil perquè puguin emprar-se en el teixit. Fer la barba: afaitar, raure la barba. [...] Fer les cartes: barrejar les cartes d'un joc i repartir-les als jugadors. || 3. Convertir en tal o tal cosa en quant a manera d'esser, a condició, etc.—a) Amb complement substantival. «Fer-se frare»; «Ha fet el seu fill metge»; «El noi s'ha fet home». [...] —b) Amb complement adjectival. «Fer-se ric»; «Fer-se vell». «Fer avinent». [...] Fer-se seu algú o alguna cosa: apoderar-se'n, conquerir-lo. [...] —c) Amb complement adverbial. «Fer-se lluny»; «Fer-se enrera». «Fes-te a la finestra»: posa't a la finestra. [...] || 4. Donar per tal o tal; creure o fingir creure que una persona o cosa és o fa tal o tal cosa. [...] «El fan molt ric, al Pere» (=el tenen per molt ric). «És ben jove el teu germà; jo el feia més vell». «O sou ací? Jo us feia a Tarragona!» [...] || 5. Constituir essencialment, quant a la manera d'esser. «Lo que sobra, fa la festa». «Aquests mobles fan la casa» (la completen, li donen el seu caràcter, la fan esser així com cal). [...] a) Equivaldre a tal o tal quantitat. «Un porc que fa més de cent carnisseres» (que pesa més de 100 c.). [...] —b) Complir-se tal temps, haver passat tant de temps. [...] || 6. Imitar, contrafer en la manera d'esser. Fer el savi: aparentar saviesa. Fer el beneit: obrar com un beneit, fer beneitures. [...] Fer l'empegueït: mostrar empegueïment. Fer l'adormit: simular que es dorm. [...] Persona (o gent) de qui fa fer: persona o gent d'alta posició social, avesada a manar feines, a fer-se servir. [...] V. Fer, emprat d'una manera general com a equivalent d'un verb d'acció sobreentès, del qual ocupa el lloc. [...] Especialment: a) S'usava fa, faria, etc., com a reforç del segon terme d'una comparació. [...] —b) S'usava antigament sí fa, sí faré, sí faria, etc., com a reforç emfàtic de l'afirmació. [...] —c) De la construcció darrerament exposada, ha romàs una deixalla en la forma fa (3a pers. sg. del pres. d'indic.) que es conserva en alguns dialectes catalans i en la llengua literària, per a reforçar emfàticament l'afirmació i la negació, en les locucions sí-fa i no-fa (construcció idèntica a la del francès antic si fait). [...] .—d) De la mateixa construcció procedeix la partícula interrogativa fa, molt usada en tota la regió pirenenca (Rosselló, Empordà, Gironès, Ribagorça) i en la zona catalana oriental fins a Vilanova i la Geltrú, amb el significat de «¿veritat? ¿oi?» Exemples: «¿Fa que vindràs?» «¿Fa que sí?» «Ens esperàveu, fa?» [...] —e) Si fa no fa (o si fa o no fa): poc més o menys, si arriba no arriba (or., occ., mall.). Loc.—a) Fer i desfer: obrar amb llibertat completa, sense discussió.—b) Què hi farem? o Què s'hi farà?: es diu en to resignat referint-se a coses a les quals no podem posar remei.—c) Fet i fet: al cap i a la fi, després de tot, ben mirat. [...] —f) Fet i deixat estar: fet de qualsevol manera, sense mirament. [...] —h) Pensat i fet: realitzat sense preparació o amb molt poca. També es diu Dit i fet.—i) Fet i pastat: molt semblant, gairebé idèntic. [...] —j) No fer ni deixar fer: no resoldre una dificultat o no fer una feina ni permetre que altri la faci o la resolgui. [...] Refr.—b) «Tal faràs, tal trobaràs».[...] —g) «Qui més hi fa, més hi perd» (Cat.). [...] —p) «Fes el que et dic, i no facis el que jo faig»; [...] —s) «Qui la fa, la paga». [...]

DIEC. FER².  v. tr. Donar existència (a alguna cosa) ajustant les seves parts o elements. Fer una paret, una casa. Fer un ocell el seu niu. Fer un poema, una òpera. Fer una frase. Amb quaranta homes podrem fer dues colles. Fer pa, vinagre. Fer confitura de codony. Aquest vi farà un bon vinagre. Aquesta noia farà una bona metgessa. 1 2 v. tr. Constituir (una quantitat). Tres i quatre fan set. Les dones feien les tres quartes parts dels habitants. 1 3 v. tr. Donar existència (a alguna cosa) transformant o transformant-se una altra cosa. Fer d’un enemic un amic. Fer de necessitat virtut. No sé què fer del meu diner. [...] 2 1 v. tr. Formar afaiçonant una matèria. Fer una estàtua en marbre. Una figureta feta de cera. 2 2 v. tr. per ext. Un home ben fet. No sé pas com ets fet: per no res t’enfades. 2 3 v. tr. Crear. Déu ha fet el món en sis dies. 2 4 v. tr. Fer créixer, conrear. En aquest camp, hi farem alfals. 2 5 v. tr. Una terra, un camp, produir. Aquesta terra fa molt bon blat. 2 6 v. intr. pron. Desenvolupar-se. Aquests arbres s’han fet molt. Noi, com t’has fet! 2 7 dit i fet [...] 3 1 v. intr. pron. Adaptar-se, acostumar-se. Cal fer-se a tot. 3 2 fer-se amb algú Tractar-se amb algú. No ens fem, no ens tractem. [...] 4 2 v. tr. Aconseguir, obtenir. Anar a fer llenya, a fer aigua. Fer una basa en el joc de cartes. 4 3 v. tr. pron. Fer-se un nom, una reputació. Avui m’he fet molts diners repartint propaganda. 5 v. tr. Arranjar adequadament, preparar. Fer-se un mateix el llit. Aquesta setmana hem de tenir neta i endreçada tota la casa: avui farem les habitacions de davant. Què farem? El cabell o la barba? 6 v. tr. Realitzar (una acció), efectuar (un moviment), practicar (una operació), causar (un efecte). Fer una bona acció, una mala acció. Fer bones obres. L’has feta bona! Fer-ne una de les seves. Fer una bestiesa. Fer compliments. Fer un jurament, una prometença. Fer una almoina, una caritat. Fer un miracle. Fer una pregunta, una resposta. Fer ús d’alguna cosa. Fer una lectura. Fer una llarga caminada. Fer quatre llegües a peu. Fer una passa, un salt, una tombarella. Fer un badall, un esternut, un sanglot, un sospir. Fer ganyotes, l’ullet. Fer una barretada, una reverència, a algú. Fer un petó, una abraçada, una carícia, un pessic, pessigolles, a algú. Fer la sembra, la collita, la verema. Fer un remei el seu efecte. Fer bé, mal, tort, a algú. Fer mal, un menjar. Fer un crit, un xiscle, un xiulet. Fer soroll, xivarri, brogit, remor. Fer un arbre ombra. Fer una rialla, un plor. Fer efecte, sensació. Fer plaer. Fer goig. 7 1 v. tr. Presentar-se (una condició atmosfèrica). Fa vent, pluja, boira. Fa mal temps. Fer una tempesta. Fa bon temps, fa bo. 7 2 v. intr. pron. Fer-se fosc. Fer-se de dia. 8 1 v. tr. Dir¹. Llavors ell va fer: «De cap manera!» 8 2 v. tr. Una melodia, el dibuix d’una casa, etc., ésser d’una determinada manera. L’himne anglès fa així... 9 v. tr. Obrar d’acord (amb una prescripció, una comanda, etc.). Fer la voluntat de Déu. Fer algú el seu deure. Fer dieta, dejuni. Fer magre. Fer quarantena. 10 v. tr. Ocasionar (l’acció expressada per un verb en infinitiu). Fer pintar un moble. Fer fer una cosa. Li vaig fer dir la veritat. Em va fer caure. Fer coincidir els extrems d’una cosa. Fes-li veure que s’equivoca. Feu-li saber la vostra arribada. Em va fer adonar de l’error. Fer afollar una vaca. El va fer agenollar. Fer anar algú pel camí dret. El vent fa bellugar les fulles. Aquests records no feien sinó augmentar el seu dolor. 11 1 v. tr. Ocasionar que (alguna cosa) s’esdevingui. Feu que ells vinguin. Déu faci que sigui veritat. 11 2 què ho fa? Com és? Què ho fa que no hagis vingut? 12 1 v. tr. Causar que (algú o alguna cosa) sigui o esdevingui això o allò. Fer forta una lligada. Fer fonedissa una cosa. Feu-li present això. Poca cosa el fa content. Fer algú president. Fer, algú, hereu el seu nebot. Fer tornar espès un xarop. 12 2 v. intr. pron. Esdevenir. Fer-se, algú, capellà. Fer-se, un protestant, catòlic. Fer-se d’una comunitat. Fer-se gran. Fer-se vell. Fer-se fort a negar una cosa. 12 3 v. tr. Creure, suposar que (algú o alguna cosa) és això o allò. Jo el feia més ric que no és. Jo el feia mort. Encara ets aquí? Ja et feia a París, jo. 13 1 v. tr. Imitar (alguna cosa) en la seva manera d’ésser. Fer el mort. Ell fa el pobre i és el més ric del poble. Fer el generós, el desinteressat. 13 2 v. tr. pron. Sempre es fa el valent. 14 1 v. intr. Ésser propi de. Fer brut. Fer pobre, fer ric. 14 2 v. intr. per ext. El meló fa estiu. Això fa Nadal. 14 3 fer d’un lloc Ésser-ne característic. Fa molt dels pobles de la costa, això. 15 v. tr. Acompanyat d’un pronom o d’una locució pronominal neutres, equival a qualsevol verb acompanyat dels seus complements i modificadors, el qual no es vol repetir, o és l’objecte d’una interrogació, etc. Ell ja no hi va mai, i jo acabaré fent el mateix. Què fa? Plora o riu? Dorm o està despert? No ha fet altra cosa sinó plorar. Ell llegeix, però jo no ho faig mai. 16 v. tr. Mesurar (tant o tant). Aquest recipient fa tres metres cúbics. Aquesta paret fa cent metres de llarg. És molt gros: fa cent quilograms. 17 v. tr. Haver transcorregut (tant de temps) des d’alguna cosa. Fa quatre anys que està malalt. 18 1 v. intr. Obrar en una certa manera, ésser actiu. Ell ha fet molt santament. Jo faré a sa voluntat, pel que em diran, segons vegi. Anar fent. 18 2 fer com Aparentar 2 1. Fer com aquell qui fuig. 18 3 fer com si Aparentar, donar a entendre. Vaig fer com si entrés. Faré com si m’espantés. 18 4 fer per Esforçar-se a. Jo he fet per arribar a les set, però no m’ha estat possible. 19 v. intr. fer de a) Exercir un càrrec o un ofici. Fer de porter. 19 v. intr. fer de b) Exercir eventualment les funcions d’algú. Li faig de pare. 20 1 v. intr. fer a algú o a alguna cosa [o fer per a algú o per a alguna cosa] Convenir-hi, ésser-hi adequat. Això no fa per a tu. Tu no fas per a ella. Això no fa al cas. 20 2 fer amb alguna cosa Concordar-hi, adir-s’hi. Això que ara dius no fa amb el que m’has dit abans. Això no fa amb allò. 21 1 fet i fet loc. adv. Al capdavall, comptat i debatut. 21 2 si fa no fa loc. adv. Aproximadament. 21 3 fa? Oi². Demà anirem a concert a Vilabertran, fa? 22 pel que fa a loc. prep. Expressa relacions que denoten relació amb (quelcom), referència a (quelcom). Pel que fa a aquest problema, ja està resolt. Pel que fa a les postres, ja me n’encarregaré jo.

DIEC. CAPOT² m.  fer capot [o donar capot] En certs jocs de cartes, un jugador, guanyar totes les bases o un nombre determinat de bases al final del joc.

DCVB. EMBUT m. || 2. Paraula pronunciada incompletament, sia per defecte físic, sia per intenció de no dir-ho tot. S'usa generalment en plural (embuts): Acte de parlar confusament, amb paraules incompletes [...] Fer embuts: parlar d'una manera confusa o incompleta. 

DIEC. LLENYA. 3 f. fer llenya Un castell humà, perdre l’equilibri i caure en carregar-se o descarregar-se

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat