FLORICOL
f. m. | bot. meteor. | |
1. f. bot. Coliflor (Brassica oleracea var. botrytis subvar. cauliflora).
2. m. meteor. Núvol en forma de coliflor.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Manent Nuvols Camp T., p 42: «Aiguamúrcia (on bròquil és igual a floricol».
Manent Núvols Penedès, p 46: «Floricols: En tenen la forma. Vénen de mar i s’eixamplen. Recollit a Albinyana i les Peces.»
ETNOPOÈTICA:
cançó
«A Salamó hi ha una noia | que és bonica com un sol, | a la soca de l'orella | li ha sortit un floricol» (cançó pop. del Vendrell), a DCVB. article FLORICOL.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. FLORICOL f. o m. Col-i-flor. «A Salamó hi ha una noia | que és bonica com un sol, | a la soca de l'orella | li ha sortit un floricol» (cançó pop. del Vendrell).
DIEC. FLORICOL. f. Coliflor 1: Col d’una raça cultivada, molt propera del bròquil, d’inflorescència extraordinàriament desenvolupada que es menja quan encara és poncella i presenta una massa carnosa gairebé sempre blanca (Brassica oleracea var. botrytis subvar. cauliflora).
ETIMOLOGIA:
DCVB. FLORICOL: de col-i-flor, per inversió dels membres del compost (col, flor).
