FOLLAR, FONYAR
v. tr. | vitic. | |
v. tr. vitic. Trepitjar el raïm per fer.ne most.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Vocab. vinyater. FOLLAR. Trepitjar el raïm amb els peus per a fer-ne most (Olivella).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Aguiló Dicc. AFUNYAR (Igualada): trepitjar (els raïms.
DCVB. FOLLAR. v. tr. Trepitjar el raïm per fer-ne vi (Empordà).
DCVB. FONYAR v. tr. || 1. Masegar; deformar una cosa per la pressió, per un cop fort, etc. (Pla de Bages, Segarra) [...] || 2. Pastar; pitjar una massa pastosa perquè els seus ingredients es barregin bé (Martorell). || 3. Trepitjar el raïm per fer-ne vi (Gaià, Solsona, Bassella, Eiv.). [...]
ETIMOLOGIA:
DCVB. FONYAR. fonèticament sembla demanar un verb llatí *FŬNDIARE ‘enfonsar’ (derivat de FŬNDUS ‘fons’), com enfonyar de INFŬNDIARE. L'accepció || 2 indica una relació semàntica de fonyar amb fonyir i amb fènyer, i tal vegada hi hagi també relació etimològica. L'accepció || 3 coïncideix amb el significat de follar, però no sembla probable que fonyar tingui el mateix origen *FŬLLARE que té follar. Però podria esser que fonyar fos un resultat secundari, a base de follar amb canvi de la ʎ en ɲ per influència de fènyer i de enfonyar.
Veny Llengua Penedès, p 89: «L’obra de Sadurní [...] Respecte a la normativa [...] Follar vol dir ‘trepitjar raïm amb els peus’, un derivat del llatí vg. FULLARE ‘batre i piconar draps’, parent del castellà hollar, fr. fouler, oc. folar, que també va passar a ‘malmetre, destruir, avortar’ (DECat); a conseqüència d’un recent acostament a la llengua col·loquial, follar, un cru castellanisme, va ser introduït al DIEC-1 amb l’accepció ‘tenir l’acte sexual’».
