FORÀRIA [fu’ɾaɾiə]
f. adj. | topon. marin. | |
1. adj. marin. topon. Allunyada de la costa.
2. f. marin. topon. La part de la mar llunyana de la costa.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Gual Mar fonda, p 76: «Els pescadors divideixen la mar en dues zones: la forària i la terrària... Fins a trenta braces de fons és la terrària. La forària es considera de cent braces a més fons.»; p 76: «La “forari” i la “terrari” diuen els pescadors vells, si més no els de la Torre, elidint la vocal neutra final, així com diuen “sipi” en lloc de sípia, “sini” per sínia, etc. “ets més sord que una tapi” (i ho diuen, clar, cridant)»]
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. FORÀRIA f. Distància de terra, mar endins (Empordà). A bona forària: ben lluny de terra. A poca forària: prop de la costa. «Ja comencem a tenir forària».
