FORCA
f. locu. adv. | agric. com. topon. | |
1. f. agric. Pal amb dues o més puntes en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, palla, fems, etc.
2. f. Aparell format per una barra horitzontal sostinguda per un o dos pals verticals, de la qual penja la corda que serveix per a executar els condemnats a morir penjats.
3. f. com. Conjunt d’alls sostinguts per dues cames d’espart i unides per un extrem.
4. locu. adv. topon. A la quinta forca: Molt lluny.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Roig Masllorenç, p 45: «Les forques es feien servir per palejar i aixecar el gra amuntegat i que el vent s’emportés la pols, la terra i la pellofa...»
CITACIONS LITERÀRIES:
Parellada Cami ral, p 222: «Actualment el topònim de les Forques encara és viu però en curs d’oblit. A les forques és on es penjaven els civils condemnats a mort».
ETNOPOÈTICA:
Fraseologia
Ésser bo per la forca i el rampill: a DCVB (el Vendrell): ésser bo per a tot, servir per a moltes coses, tenir moltes habilitats.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. FORCA f. I. || 1. Instrument format per un pal de fusta acabat per un extrem en dues o més puntes, que serveix per a alçar o regirar la palla, l'herba, etc., especialment en les operacions agrícoles de ventar a l'era i d'apilar la palla o l'herba (pir-or., or., occ., val., bal.). [...] Forca pallera: la que té el mànec molt llarg i cinc o sis forcons, i serveix per a alçar la palla i apilar-la en el paller (or., occ.). [...] || 2. Pal acabat per un extrem en dues puntes, que els forners empren per a ficar la llenya dins el forn (or., occ., val., bal.). || 3. Bastó acabat per un extrem en dues puntes, que serveix per a sostenir alguna cosa, com les branques d'una parra, les barres d'una peanya de sant en les processons, la pena de l'antena d'una barca, etc. [...] || 5. Pal acabat per un extrem en dues puntes, que serveix per a penjar i despenjar objectes del sostre o per a collir fruita de les branques altes dels arbres. || 6. Instrument semblant a una forca agrícola, amb molts de forcons, que els tenyidors empren per a girar el cotó i treure'l de la tina. [...]
DIEC. FORCA. 1 1 f. Pal amb dues o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, palla, fems, etc., agafar i carregar garbes, feixos. Forca de girar. Forca de ventar. 1 2 f. Pal acabat en un extrem en dues puntes emprat pels forners per a ficar la llenya dins el forn. 1 3 f. Barra de fusta que per un extrem és bifurcada, emprada pels vidriers per a agafar i transportar peces que tinguin coll. 2 f. Aparell format per una barra horitzontal sostinguda per un o dos pals verticals, de la qual penja la corda que serveix per a executar els condemnats a morir penjats. 3 a la quinta forca loc. adv. Molt lluny. Viuen a la quinta forca. Hem caminat fins a la quinta forca.
