FORCAT
f. | agric. | |
1. m. agric. Forca de dues puntes.
2. m. agric. Arada de dues cames per a ser portada per un sol animal.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt Vocabulario viña, p 51. FORCAT. Forcate. Arado con dos varas para ser tirado por una sola caballería; FORCAT ANTIC. Forcate antiguo o romano.; FORCAT DE PALA. Forcate con vertedera.
Rovira Costa Memòria Vendrell, p 114: «El seu padrí llaurava amb Forcat de fusta. (Nota: espècie d’arada amb suport de fusta d’on sortien uns ferros punxeguts que penetraven la terra, fent solcs.)»
CITACIONS LITERÀRIES:
Cañas Carbonet, p 12: «l’acomodà en un forcat»; p 17: «s’emportava [...] el forcat»; p 31: «tampoc veié el forcat adossat a la paret»; p 55: l’enganxà a un forcat».
Riba Preu vi, (apud Giralt Vocabulario viña): p 83: «L’ús del forcat antic és encara general...»; p 99: «a l’agost se fa una quarta treballó de forcat...».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 2. FORCAT m. [...] || 2. a) Peça davantera de l'arada d'un sol animal, formada per dues barres llargues unides per darrera en forma de U (Conflent, Empordà, Montblanc, Calasseit, Tortosa, Val., Mall.).—b) Arada per a llaurar amb un sol animal (Penedès, Sta. Col. de Q., Camp de Tarr., Cast., Val., Sueca, Alcoi, Benidorm, Elx). [...] || 3. Forca de dos forcons per a ficar la llenya dins el forn (Pla d'Urgell, Penedès, Camp de Tarr., Priorat).
