FOTRE
v. tr. intr. pron. | ||
v. tr. i v. intr. pron. Fer (en tota mena de sentits i de manera barroera).
CITACIONS LITERÀRIES:
Rodolf Llorens a Olerdulae núm. 14, p. 6: «segurament per despistar i per aquella dita vulgar de: “fot-li que és de Reus”».
Sadurní Folklore II, p 212: «El verb --- era, i continua sent, el més conjugat per la pagesia: “Josep: ―Què foten els teus conills? | Joan: ―Fotuts noi, no se’m foten. | Josep: ―Veiessis els meus, en canvi! | Joan: ―Què els fots? | Josep: ―Pastanagues. | Joan: ―I se’t foten? | Josep ―Ja ho crec! | Joan: ―No fotis!».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. FOTRE v. tr. || 1. Tenir acte carnal [...] || 2. (en llenguatge grosser) Substitueix qualsevol verb que signifiqui ‘enganyar’, ‘vèncer’, ‘dominar’, ‘sorprendre desagradablement’, ‘furtar, prendre enganyosament’. «M'has ben fotut!» «No em fotràs, que ja et conec!». [...] || 3. (en llenguatge grosser) refl. a) Riure's, burlar-se. «Se'n foten de tu!»—b) Desinteressar-se, deixar de preocupar-se d'una cosa. «Jo me'n fot del que pugui succeir». || 4. (en llenguatge grosser) Substitueix una multitud de verbs que expressen les idees de ‘llançar’, ‘posar’, ‘aplicar’, ‘ficar’, etc. a) Pegar, aplicar una cosa amb violència. «Mira, que si no te'n vas, et fotré un esclafit!»—b) Llançar, tirar. «Han agafat la pilota i l'han fotuda al carrer». [...] Fotre's de cap: caure de cap.—c) Posar, col·locar, aplicar (en tots els seus significats). «A les fosques, m'he fotut els pantalons vells en lloc de posar-me els nous».—d) refl. Posar-se a fer una cosa; començar-la. «No et fotis a riure, que no vaig de bromes!»—e) pron. Menjar-se o beure's. «M'he fotut un plat d'arròs i una tassa de llet». [...] || 6. interj. que serveix per a expressar amb energia grossera qualsevol mena de sentiments (admiració, ira, alegria, entusiasme, etc.).
Loc.—a) No fotem!: es diu en to d'alarma o prevenció davant un possible perill, engany, error, etc. [...]
DIEC. FOTRE1 1 1 v. tr. pop. Fer². No ha fotut res del que li han manat. Per celebrar-ho, fotrem un bon àpat. Tant me fot tot plegat. Fotre la punyeta. Com has fotut això? Els nostres jugadors van fotre cinc gols a l’equip contrari. 1 2 v. tr. pop. Donar, pegar, clavar, llançar, posar, col·locar, ficar, etc. Fotre una puntada de peu, una empenta. Et fotré una plantofada que et tombaré. Li va fotre un tret al cap. Fot-ho a l’armari, que no ho vull veure més. 1 3 fotre a mar [o fotre al rec, o fotre a la bassa, o fotre a les escombraries] pop. Llençar 1. Això, ja ho pots fotre a les escombraries. 1 4 fotre el camp pop. Anar-se’n, fugir. 1 5 fotre mà a algú pop. Tocar-lo libidinosament. 1 6 fotre alguna cosa pels morros a algú pop. Rebutjar-la-hi despectivament, desafiadorament. 1 7 v. tr. pop. Perjudicar, danyar. El que tu vols és fotre’m. 1 8 v. tr. pop. Prendre, furtar, robar. M’han fotut la ràdio del cotxe. 2 1 v. intr. pron. pop. Riure’s, burlar-se. Que potser te’n fots? Es fot del mort i de qui el vetlla. 2 2 v. intr. pron. pop. Patir una experiència negativa, desagradable, fastiguejar-se. Fotre’s de gana. Fotre’s de fàstic. Fotre’s de son. Fotre’s d’avorriment. 2 3 v. intr. pron. pop. Haver de suportar un fet o una situació que molesta o desagrada. Si no t’agrada, et fots. 2 4 fer-se fotre pop. Fotre1 2 3. Si no hi estàs d’acord, t’hauràs de fer fotre. 2 5 v. intr. pron. pop. Un fet, ésser indiferent (a algú). Se me’n fot, d’aquest brètol. Se’ls en fot, que estiguis malalt; no et vindran a veure, no! 2 6 v. tr. pron. pop. Menjar-se, beure’s. Li agradava tant que se n’ha fotut tres plats. 3 v. tr. fot-li! pop. Expressió usada per a animar a actuar sense miraments, tirant pel dret. 4 v. tr. no fotis! [o no fotem!] pop. Expressió usada per a indicar sorpresa o contrarietat. 5 v. intr. vulg. Copular 1 2.
