adj. m. | caract. micol. | |
1. adj. caract. Sensible al fred.
2. m. micol. Nom de diverses espècies de bolets i, especialment, el Tricholoma terreum, petit, negrós, i bon con comestible.
Joan Valls a L’Enllaç, novembre 2018, p 35: «“Bolets”: uns bons amics, experts micòlegs i coneixedors del tema des de petits, han tingut un bon ensurt, aquests dies, amb un cistell de fredolics que no eren fredolics. Vista la fotografia cal dir que s’hi assemblaven molt.»
Saavedra Aquella gràcia, p 29: «Sembla que es purifiqui la terra fredolica».
DCVB. FREDOLIC, -ICA, i FREDELUC, -UCA (o -UGA) || 1. adj. Fredolec (or., occ.). [...] || 2. m. Bolet de l'espècie Tricholoma terreum, petit, negrós, que surt quan comença a fer fred i és molt cercat com a comestible (or., occ.).
DIEC. FREDOLIC -A. 1 adj. Molt sensible al fred. 2 1 m. Bolet comestible de l’ordre de les tricolomatals, tardorenc, de cama cilíndrica i barret gris, primer cònic i després aplanat, finament fibrós, un punt vellutat, i carn, cama i làmines blanques (Tricholoma terreum i espècies afins). 2 2 fals fredolic Bolet de l’ordre de les cortinarials, de cama robusta i barret carnós, viscós i d’una tonalitat groguenca (Cortinarius multiformis). 2 3 fredolic blau Pimpinella morada. 2 4 fredolic esquamós Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de barret gris, amb esquames de color gris negrós i una olor característica de pebre negre (Tricholoma atrosquamosum). 2 5 fredolic farinós Bolet de l’ordre de les tricolomatals, semblant al fredolic, però amb olor de farina, que es fa sota alzines i carrasques (Tricholoma scalpturatum). 2 6 fredolic gros Bolet de l’ordre de les tricolomatals, més gros que el fredolic i amb olor de farina (Tricholoma portentosum). 2 7 fredolic metzinós Bolet tòxic de l’ordre de les tricolomatals, robust, de cama gruixuda i barret cobert d’esquames fosques, que es fa a les fagedes i a les avetoses (Tricholoma pardinum).