CONILL
m. locu. | zool. vulg. marin. | |
1. m. zool. Mamífer rosegador, animal de corral (Lepus cuniculus).
2. m. vulg. Part externa dels òrgans genitals femenins.
3. locu. Anar conill: anar nu.
4. m. marin. Suro que va a la part superior de l'ormeig de la teranyina i que és més petit que la petitoia.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. CONILL. m. Suro que va a la part superior de l’ormeig de la teranyina i que és més petit que la petitoia (Vilanova i la Geltrú).
CITACIONS LITERÀRIES:
Alari Del Penedès 34, 25 nota: «el cau de conills, en llatí, és el cuniculus, diminutiu de cunnus, ‘cony’...... va ser una paraula nascuda a Hispania, terra de moltíssims conills; que a Itàlia, on no tenien paraula per denominar aquest animal, en van dir lepus cuniculus, literalment ‘llebre dels conyets’, de manera que l’animal i el cau on s’amagava compartien el nom; que finament, de nou en el llatí hispànic, aparegué la paraula matricaria, derivada de matrix, ‘matriu’, que va passar a designar el cau de l’animal, i que aquest va quedar amb el nom cuniculus. Encara avui, després de 2000 anys, el conill és una denominació eufemística del cony.»
Jimeno Gust d’abans, p 14: «un tros de carn , del tall anomenat “conill”»; p 94: «Vuit talls de carn, del “tall que espela” o de “conill”, ben primets»; p 98: «Un quilo de carn de vedella, de l’anomenat “conill”».
Querol Subirats, p 104: «Del corral penedesenc cal esmentar el conill, que Antoni Sabaté Mill considerava un plat específicament d’aquesta comarca; cuixes i espatlles rostides per als dies de festa, mentre la resta anava a l’arròs».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CONILL. m. I. || 1. Mamífer rosegador de la família dels lepòrids, espècie Lepus cuniculus L. És molt semblant a la llebre, però més petit, d'orelles llargues i cames posteriors més llargues que les anteriors; té el pèl de color gris, negre o blanc; es cria salvatge pel camp o en estat domèstic dins gàbies o corrals, i és molt estimat com a aliment. [...] El conill que viu lliure pel camp s'anomena conill boscà (Plana de Vic), conill bosquetà (Garrotxa), conill de bosc (Gir., Bagà, Eiv.), conill fér (Ribagorça, Pallars), conill de camp (val., mall., men.). El que viu en domesticitat es diu conill casolà (or., occ.), conill de corral (val.), conill de casa (mall., men.), conill ximple (Ferreries) o conill mener (eiv.). Hi ha una varietat del conill casolà, més gros i llarg que els ordinaris, que s'anomena conill llebrer (Pallars, Bagà, Plana de Vic) o conill llebrenc (Ribagorça, Igualada). Els conills petits, nats de poc temps, es diuen catxaps, conillets o conillons; els que ja són un poc més fets, però que encara són tendres, s'anomenen mitjos conills (val., men.) o conills de canonge (mall., men.).
|| 2. Conill porquí (or., occ., val.) o conill de rata (bal.): mamífer rosegador, de la família dels subungulats, espècie Cavia porcellus. És més petit que el conill comú, té les orelles curtes i sol esser clapat de blanc i negre; es té en domesticitat per agafar rates i també és comestible. II. || 1. Conill o en conill: completament nu, despullat de tota la roba (Ribes, Ripollès, Empordà, Garrotxa, Vic, Val. En el català nord-oriental es diu anar conill; en valencià es diu anar en conill. a) fig. Anar conill: estar sense diners (Ripoll). [...] || 4. Genitals exteriors de la dona (Perpinyà). || 5. Suro que va a la part superior de l'ormeig de la teranyina i que és més petit que la petitoia (Vilan. i G.). També s'anomena gorja. [...]
DIEC. CONILL1 1 m. Mamífer lagomorf de la família dels lepòrids, més petit que la llebre, d’orelles llargues, potes posteriors més llargues que les anteriors, del qual es coneixen nombroses varietats domèstiques (Oryctolagus cuniculus). Un conill de bosc. Un conill blanc. 2 m. conill porquí [o conillet d’Índies] Mamífer rosegador, més petit que el conill, d’orelles curtes, cua molt curta, clapat de negre, blanc i lleonat, molt usat en experiments de laboratori (Cavia porcellus). 3 m. Tros de carn del muscle de les potes de bou o de vedella. 4 m. conillets a amagar Variant del joc infantil de fet a amagar.
DIEC. CONILL2 -A 1 adj. pop. Nu, completament despullat. La mestressa, conilla i desimbolta, anava i venia per l’estança. 2 en conill loc. adj. pop. Conill2 1. Li feia vergonya banyar-se en conill.
