PÀSSERA
f. | zool. ornit. | |
Nom penedesenc de la merla blava, ocell sedentari insectívor (Monticola solitarius).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Domingo, Ocells, 98: «pàssara ‘merla blava’ Monticola solitarius».
Mestre Raventós, Avifauna Roqueta, 248: «La merla blava, coneguda aquí amb el nom de pàssara (Monticola solitarius)».
Ortega, Dicc. ocells, 126: «Monticola solitarius solitarius... Merla blava, càuvit roquer, faixera, mèl·lera, merla, merla roquera, mèrlera blava, abellera, pàssera, roquera, roquerol, salutari, tord blau.».
Salvadó, Recull, 207: PASSARA. Merla blava Monticola solitarius.
DCVB. PÀSSERA (ant. escrit també pàssara) f. Ocell de la família dels túrdids, espècie Monticola cyaneus, de color blavós o negrenc per damunt i rossenc per sota, que habita a llocs alts de roques, campanars i edificis ruïnosos, i s'alimenta d'insectes, especialment d'abelles (Empordà, La Selva, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Mall., Men.)... En els diccionaris antics aquest ocell és anomenat pàssara solitària.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. PÀSSERA f. merla blava.
DIEC. MERLA 2 merla blava Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge blau grisenc, típic dels indrets rocosos vora el mar (Monticola solitarius).
