GLOC-GLOC [glɔk’glɔk]
interj. | onomat. | |
interj. onomat. Expressió que evoca el soroll d’un líquid en sortir d’una ampolla de coll estret al mateix temps que hi va entrant aire.
INFORMACIÓ LÈXICA:
CITACIONS LITERÀRIES:
Rius Morgades Alt Penedès, p 113: «l’aigua sembla que no es mogui, però de tant en tant fa un gloc-gloc com si forcés algun impediment.»
Roig Raventós, J. Flama, p 239, apud DCVB: « Es sentí el gloc-gloc del bidó de benzina que es buidava.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. GLOC-GLOC interj. Expressió que evoca el soroll d’un líquid en sortir d’una ampolla de coll estret al mateix temps que hi va entrant aire.
