• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

GORRA

f.

locu.

vest.

ant.

folkl.

meteor.

Fon.: [‘gorə]

1.     f. vest. Peça rodona de tela, de pell, de punt o d'altra matèria, sense ales i de vegades amb visera, que serveix per a cobrir el cap.

2.     f. vest. gorra de cop: Gorra de palla que porten els infants amb un sortint tot al voltant per a evitar de rebre cops al cap.

3.     f. ant. vest. Gorra musca: la barretina morada.

4.     m. vest. folkl. Gorro de gitanes: Capell blanc amb forma de mitra que es porta en el ↑ball de gitanes.

5.     f. meteor. Núvol que en te la forma.

6.     locu. De gorra: Pagant altri.


INFORMACIÓ LÈXICA:

Informant de Bellvei: «a les Cervelleres, Xixoneres, Gorres de Caure... al Penedès se les anomena Gorres de Cop.»

Manent Núvols Penedès.: 48 «Gorra: En té la forma i és un núvol damunt una muntanya. És senyal de pluja. Recollit a Santa Oliva. En aquest sentit no és al DCVB.»

Vilà Sitges Festa major, p 59: «Gorro de gitanes. Capell amb forma de mitra que es porta en aquest ball. És de color blanc, ribetejat amb cinta de color vermell i enflocat amb flors de roba.»


LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. GORRA f. || 1. Peça de tela, de pell, de punt o d'altra matèria flonja, de forma generalment rodona, sense ales i quasi sempre amb visera, que s'usa com a cobricap d'homes i nois. [...] Gorra de cop: cobricap fet de palla o de vímens, amb un sortint de secció semicircular tot al voltant, que porten les criatures petites per evitar de fer-se mal al cap si cauen o topen (or., occ.); també se'n diu gorra de caure (Camp de Tarr., Priorat, Ribera d'Ebre, Cast.) i cervellera (Mall., Men.). || 2. Barretina (Andorra, Pallars, Ribagorça, Urgell, Penedès). En aquestes regions, la gorra || 1 s'anomena o s'anomenava catxutxa; ara ja se'n diu gorra, i la barretina anomenada abans gorra va desapareixent. Gorra musca: la barretina morada (Urgell, Penedès, Camp de Tarr.).
|| 3. fig. Acte de menjar o d'adquirir una cosa gratuïtament perquè altri la paga. [...] De gorra: a despeses d'altri. «Viure de gorra»; «Entrar en el teatre de gorra».

DIEC. GORRA 1 1 f. Lligadura de tela, pell o punt sense ales ni copa, generalment amb visera. 1 2 f. Peça rodona de tela o de punt que s’adapta al cap i s’hi assegura amb vetes lligades sota la barba. 1 3  gorra de cop Gorra de palla que porten els infants amb un sortint de secció semicircular tot al voltant per a evitar de rebre cops al cap. 2 1 f.  fer una gorra a algú Fer alguna cosa per la qual hom hauria de pagar i que no li costa res perquè ho paga un altre. 2 2  de gorra loc. adv. Pagant altri.






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat