HERBA
f. locu. | bot. alim. | |
1. f. bot. Planta no llenyosa.
2. f. bot. Herba cervesera. Nom amb què també es coneix el llúpol (Humulus lupulus).
3. f. bot. Herba de bruixa: Altre nom de la ruda, planta medicinal (Ruta graveolens).
4. f. bot. Herba de capsigrany: Planta herbàcia de l’espècie Teucrium capitatum.
5. f. bot. Herba de faves: f. bot. A Altafulla, si més no, nom de la planta herbàcia anagall (Anagallis arvenses).
6. f. bot. Herba de fer venir les regles: Nom penedesenc de l’atimira o artemisa, planta de la família de les compostes (Artemisia vulgaris).
7. f. bot. Herba de la feridura: Mateta de la família de les labiades, emprada en medicina popular (Sideritis hirsuta).
8. f. bot. Herba de la passió: Altre nom de la passionera (Passiflora caerulea).
9. f. bot. Herba de les ulleres: Nom amb què es coneix a Lavit la planta Herba de les llunetes (Biscutella laevigata).
10. f. bot. Herba de plata: Arracades, planta herbàcia de l’espècie Paronychia argentea.
11. f. bot. Herba de Sant Antoni: Nom penedesenc de l’herba sanguinària (Lithospermum fruticosum).
12. f. bot. Herba de sosa: Planta herbàcia de la espècie Salsola kali.
13. f. bot. Herba dels canonges o canonges: Herba de la família de les valerianàcies, cultivada per menjar en amanida (Valerianella locusta).
14. f. bot. Herba donzella: Al Penedès, altre nom de l’herba semiarbustiva Vinca major, anomenada vinca o vincapervinca, de la família de les apodinàcies, de flors de color blau lilós.
15. f. bot. Herba dormidora: Cascall (Papaver somniferum).
f. bot. Herba llufera: Altre nom penedesenc de la planta ↑enganxadones (Xanthium spinosum).
16. f. alim. Herba mate: Infusió preparada amb les fulles de mate (Ilex paraguayensis).
17. f. pop. Marihuana.
18. locu. Fer herba: arrancar o collir les herbes per als animals.
19. f. pl. alim. Fines herbes Assortiment de plantes aromàtiques com l’all, l’estragó, el julivert, etc., que s’utilitza per a adobar alguns plats o aliments. Formatge amb fines herbes.
Comentaris
COMENTARIS:
El nom de l’herba de sosa li prové perquè, un cop cremada, de les cendres se n’obtenia sosa. Com altres espècies del gènere Salsola, la base d’aquest arbust, un cop sec, es desprèn i es posa a rodar, anant prenent forma de bola i podent córrer grans distàncies dispersant així les llavors.
Justifica la utilitat que se’n treu, el nom de l’herba cervesera, i el mateix podem dir de l’herba llufera, de llavors tan adients per a penjar les llufes el dia dels Innocents.
La virtut atribuïda de medicinal explica els noms de les herbes de la bruixa, de la feridura i de fer venir les regles.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. HERBA DE CAPSIGRANY. f.: Planta de l'espècie Teucrium capitatum, de la qual es troben sempre branquetes en els nius de capsigrany (Baix Penedès).
Giralt Vocabulario viña, p 45: HERBA LLUFERA. Enganxa dones, gafarrons, gossos. Xanthium spinosum.Noguera Plantes Altafulla, p 68: «Anagall (Anagallis arvensis). Nom local: herba de faves. [...] A Altafulla se’n va conrear per a fer un producte farmacèutic per al bestiar.»
Noguera Plantes Altafulla: «Arracades (Paronychia argentea). Noms locals: herba de plata, arracades».
Noguera Plantes Altafulla: «Barrella punxosa (Salsola kali). Nom local: herba de sosa, salat».
Romeu Guimerà Remeis casolans, p 14: «Altimira. Artega, herba de fer venir les regles (Artemisia vulgaris).
Sadurní Retalls folkl.: 98 «L’herba sanguinària. Coneguda al Penedès per Herba de Sant Antoni, se’n prenia una novena, cada temporada, per a rebaixar la sang.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Iglésies Ciutats del mon, p 45: «i ben amagadeta, l’herba donzella, la qual es marceix si la cull algú contaminat de pecat i, en canvi, es manté fresca, dies i dies, entre femenines mans verges».
Marrugat Narracions llegendàries Penedès, p 181: «Herba donzella·Després de l’Anunciació, a Maria, que volia fer partícip de l’embaràs diví a Josep, li costava de trobar les paraules per a explicar-lo i un dia que caminaven els dos en un paratge rocós, a prop de Pontons, decidiren d’asseure’s enmig de la clapa verdosa d’un redol de vinca [...] En aquesta avinentesa, de cop i volta va esclatar una florida lilosa de l’herbei, i en envoltar la Mare de Déu com una aurèola [...] Si d’aquell indret per sempre més se n’ha dit els Rocs de Santa Maria, també des d’aquell dia, a la vinca l’anomenen l’herba donzella, perquè, diuen, només floreix en presència de puresa.»
Pi de Cabanyes, Oriol: «A pocs quilòmetres de Chambéry, hem visitat [...] el casal de Rousseau. [...] En aquest fondal, al cor del verd espès, Jean-Jacques va cultivar la seva passió d’ herborista [...] Entre els parterres del jardí de Rousseau hi hem trobat el “parvenche”, en català “vinca” o herba donzella. És una planta de fulla perenne que fa unes flors de cinc pètals, morades, que dibuixen més una hèlix d’ amples ales que una estrella de cinc puntes. [...] Rousseau recorda l’ efecte que li va fer, el primer cop que va venir en aquesta casa boscana, la floració d’ aquesta “parvenche” [...] La vinca va ser a Rousseau com la magdalena a Proust: una presència percutora de la memòria inconscient.»
Rius Morgades Alt Penedès, p 21: «... floretes blanques que decoren les tiges de la Sideritis hirsuta (herba de la feridura) a cada diminut grupet de fulletes estriades [...] hi ha altres flors a la muntanya del castell però la munió incomptable d’abelles sols visiten l’herba muntanyenca de les petites flors esgraonades al llarg de les tiges, de les incomptables cames.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. HERBA. f.: || 1. Planta no llenyosa. [...] || 2. Conjunt de plantes no llenyoses que cobreix un camp, un prat, un terreny qualsevol. [...] a) especialment, Plantes no llenyoses en quant serveixen de pastura. [...] Fer herba: arrancar o collir les herbes per als animals. [...] II. El mot herba forma part del nom específic d'una multitud de plantes herbàcies, com les següents. [...] || Herba de card o de carxofera: herba-col. [...] || Herba d'espasa: gladíol. [...] || Herba de la cervesa: llúpol. [...] || Herba de la feridura: a) Labiada de l'espècie Stachys recta, de fulles oblongo lanceolades, flors d'un blanc groguenc amb el calze pelut. S'anomena també en català herba de sant Antoni.—b) Labiada de l'espècie Sideritis hirsuta, de fulles ovato-oblongues o transovato-cuneiformes, flors grogues amb el llavi superior blanc i de calze molt pelut. [...] || Herba de la mar: alga. || Herba de la Mare de Déu: herba queixalera (Hyoscyamus niger i H. albus). [...] || Herba de la passió: passionària. [...] || Herba de la princesa: herba-lluïsa. [...] || Herba de les llunetes: a) Crucífera de l'espècie Biscutella laevigata, de fulles molt variables, les basilars en rosetó i les caulinars sèssils, petites i escasses, flors grogues, llavors finament puntejades. [...] || Herba de plata o de la plata: ficòidia de l'espècie Mesembryanthemum cristallinum, de fulles planes, ovades, ondulades, de flors blanques subsèssils i de pètals linears més llargs que el calze [] || Herba donzella: vincapervinca. [...]
DIEC. HERBA. 1 1 f. Planta la tija de la qual no desenvolupa teixit llenyós com fan els arbres i els arbustos. Herbes anuals, biennals, perennes. Herbes medicinals, remeieres.
1 2 mala herba Herba que no té cap utilitat i perjudica el desenvolupament de les plantes entre les quals creix. Mala herba mai no mor. Créixer com la mala herba. 2 1 f. Conjunt d’herbes que creixen en un lloc. L’herba verda dels prats. Jeure sobre l’herba. Segar l’herba. 2 2 fer herba Segar-la per donar-la al bestiar. [...] 4 1 f. pl. Infusió d’una o més herbes. Voleu herbes o cafè? 4 2 herbes per al brou Verdures com l’api, els naps, els porros, la pastanaga, etc., que serveixen per a preparar el brou. 4 3 fines herbes Assortiment de plantes aromàtiques com l’all, l’estragó, el julivert, etc., que s’utilitza per a adobar alguns plats o aliments. Formatge amb fines herbes. 5 f. pop. Marihuana. [...] 6 24 herba carxofera Herbacol 1. [...] 6 26 herba cervesera Llúpol. [...] 6 45 herba d’espasa Lliri dels blats. [...] 6 52 herba de bruixa Ruda 1 1. [...] 6 66 herba de formatjar Herbacol 1. [...] 6 85 herba de la feridura Mateta de la família de les labiades, pilosa, de fulles oblongues i dentades, i de flors bilabiades, amb el llavi superior blanc i l’inferior groc, reunides en verticil·lastres molt densos, distants entre ells fent una inflorescència interrompuda, que es fa en llocs secs i és emprada en medicina popular (Sideritis hirsuta). 6 98 herba de la passió Passionera. [...] 6 100 herba de la plata Setins. [...] 6 176 herba dels canonges Herba de la família de les valerianàcies, de fulles oblongues, flors petites blavenques, en glomèruls, i fruit inflat i esponjós, pròpia de les terres de conreu i d’indrets ruderals, cultivada per menjar en amanida quan encara és tendra (Valerianella locusta). [...] 6 185 herba donzella Vinca. 6 186 herba dormidora Cascall 1 1. [...] 6 211 herba mate Mate. [...]
