JAI JAIO
m. | parent. | |
1. m. parent. Pare del pare o de la mare d’algú.
2. m. Vell, persona de molta edat.
CITACIONS LITERÀRIES:
Garcia Soler Carnaval Vilanova, p 14: «els grups de jais mariners».
Milà i Fontanals, poesia “Los darrers càstigs”: «Jaio, bon jaio, ¿per on anau?»
Vidal Valenciano E. Virolet Sant Guim, p 29: «No t’has burlat de ningú?... Del jaio del Ramon Ros».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. JAI o JAIO, JAIA m. i f. || 1. Vell; persona de molta edat [...] Jai verd: el vell amb aspecte de jove. Jai xaruc: el vell que ja caduca, decrèpit.
DIEC. JAI 1 m. Vell2 2: Persona de molta edat. 2 m. Avi 1: Pare del pare o de la mare d’algú.
DIEC. JAIO. m. Jai.
