JOVA
f. locu. | agric. | |
1. f. agric. Prestació personal del pagès a una obra col·lectiva.
2. locu. agric. Anar a jova: ‘contribuir, un pagès, mitjançant treball temporal, en una obra col·lectiva’.
COMENTARIS:
Significat recollit a Banyeres.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. JOVA f. [...] || 3. Treball col·lectiu i gratuït que es fa per contribuir a les obres del comú, a una obra benèfica, etc. (Solsona, Balaguer, Ll., Pla d'Urgell, Segarra, Conca de Barberà). «Els més rics donaven diners i els pobres anaven a jova, i així van aixecar l'església».
DIEC. JOVA. 1 f. agric. Obligació del pagès emfiteuta de fer determinats treballs, com llaurar o segar, en benefici del senyor. 2 f. Prestació personal obligatòria a una feina d’utilitat pública. Anar a jova. És una feina barroera: sembla feta a jova.
