LLAGOSTA [ʎə’ɣostə]
m. | entom. zool. vitic. marin. | |
1. f. entom. Insecte ortòpter de la família dels acrídids, de diferents espècies, principalment la Stauronotus maroccanus, amb dues de les cames llargues i potents, que li permeten saltar a gran distància. Salta com una llagosta.
2. f. entom. Llagosta-pedra d’Ancosa: Insecte ortòpter localitzat únicament a la plana d’Ancosa (Prionotropis ancosae).
3. f. zool. Crustaci marí de l'espècie Palinurus vulgaris; es fa de 40 a 60 cm. de llarg, amb dos parells d'antenes i cinc parells de cames; és de color fosc que es torna vermell per la cocció; és molt saborós.
4. f. vitic. Verga que s’ha de podar.
5. f. marin. Entolladura de dos caps de corda.
6. Locu. Llagostes de rostoll ‘coses de poc valor’.
COMENTARIS:
Consignem el nom de llagosta, tant per a l’insecte com per al deliciós crustaci tan bo a la taula perquè. a més d’ésser la pronúncia més estesa al Penedès, és la grafia estàndard. De vegades, però, entre els parlants s’hi ha encolomat una tal *llangosta, castellanisme del qual en podem prescindir.
Quant a la nova espècie d’insecte que fa poc s’ha trobat a Ancosa, hem hagut d’elaborar-ne un nom nou, per al qual hem preferit la tradicional forma femenina penedesenca en lloc del masculí aplicat en la notícia publicada; alhora, hem d’agrair que el nom científic reti homenatge al lloc del descobriment.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Cabré Grapissar: LLAGOSTA ‘Palinurus elephas’.
El Tres de vuit, maig 2017: «Descoberta una nova espècie d’insecte, el llagost pedra d’Ancosa (Prionotropis ancosae), un ortòpter localitzat únicament a la plana d’Ancosa».
Solé Bordes “L’activitat dels magatzemistes de vi...” a Sancho Món viticultura, p 271: «expressions [...] així “llagostos de rostoll” per referir-se a coses de poc valor».
CITACIONS LITERÀRIES:
Bertran Bros Cansons, p VII: «que’l sol com riu potent sortit de mare, | escampa ardència arreu y arreu escampa | munió de cigales retxadores, | xaplugantme de llagostins furtats al rostoll aspre».
Goigs Penedès 2, p 2: «la llagosta desterrada | ho testifica amb prou certesa».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. LLAGOSTA f.
|| 1. Llagost (Cerdanya, Empordà, Garrotxa, Penedès, Tortosa, Val., Al. || 2. Insecte ortòpter semblant al llagost, però més gros, de 4 a 6 cm. de llargària, i de color verd pel dors; és l'espècie Pachytylus migratorius (Andorra, Vic, Camp de Tarr., Vall de Gallinera, Calp, El Pinós, Mall.). A moltes regions s’anomena pagantana o pantigana. || 3. Crustaci marí de la família dels palinúrids, de l'espècie Palinurus vulgaris; es fa de 40 a 60 cm. de llarg, amb dos parells d'antenes i cinc parells de cames; és de color fosc que es torna vermell per la cocció; és molt saborós. [...] || 5. Sarment que ha de podar-se (Camp de Tarr.). || 6. Entulladura de dues cordes o de dues pernades o caps de corda (Empordà, Costa de Llevant i de Ponent). [...] Var. form.: llangosta (Una llangosta mirant sa filla, Faules Isòp. 72).
DCVB. LLAGOST m. Insecte ortòpter de la família dels acrídids, de diferents espècies, principalment la Stauronotus maroccanus; té de 20 a 35 mm. de llarg, és de color terrós rogenc i té dues de les seves cames molt llargues i potents, que li permeten saltar a gran distància. [...] A Menorca s'anomena aquesta espècie llagost de rostoll, a diferència del llagost verd o pagantana, que és una altra espècie. [...] Var. form.: llangost.
DCVB. LLANGOSTA. V. llagosta.
DCVB. LLANGOST. V. llagost.
DIEC. LLAGOSTA. 1 1 f. Insecte ortòpter de la família dels acrídids, amb el cos massís de colors terrosos, amb el tercer parell de potes robustes i llargues a propòsit per a saltar, d’habituds migratòries, que forma a vegades núvols que destrueixen la vegetació dels llocs per on passen. Salta com una llagosta. 1 2 llagosta migradora Llagosta de vol ràpid i potent que pot efectuar llargues migracions, la qual en entrar en fase gregària constitueix la plaga de la llagosta (Locusta migratoria). 2 f. Crustaci marí de l’ordre dels decàpodes, de 40 a 60 centímetres de llarg, ulls prominents, dos parells d’antenes llargues i fortes, cinc parells de potes, de color fosc que es torna vermell per la cocció, molt apreciat en gastronomia (Palinurus vulgaris). 3 f. Entolladura de dos caps de corda.
DIEC. LLAGOST. Llagosta.
