LLAMPAR
v. tr. | vitic. | |
1. v. tr. Un llamp, tocar (algú o alguna cosa).
2. v. tr. vitic. Ésser els ceps llampats, atacats del mal de feridura.
3. v. tr. vitic. Collir els grans de raïm madurs, deixant els altres en el cep
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aguiló Dicc. LLAMPAR. (Vilafranca): herir el rayo, ésser atacat de feridura.
DCVB. LLAMPAR. v. tr. Collir els grans de raïm madurs, deixant els altres en el cep (Vendrell, Camp de Tarr.).
Sadurní Vocab. vinyater. LLAMPFERIT. adj. vitic. Dit del cep afectat per un llamp.
CITACIONS LITERÀRIES:
Sadurní Vocab. vinyater: Feridura: Cop de sol, llampat, que provoca la mort del cep o de part d’ell. Que es llampin, quasi sempre, és perquè estan plantats soms i, també, en anyades molt secanes.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Aguiló Dicc. LLAMPAR. (Bràfim): fer malbé els ceps, els raïms.
DCVB. LLAMPAR. v. tr. Ferir com de llamp; cremar llevant vitalitat; es diu especialment de les plantes que s'assequen per l'excés de calor del sol, de certs vents, etc. (or., occ., val.) «El blat s'ha llampat»; «El raïm s'ha llampat» (Penedès).
DIEC. LLAMPAR. 1 v. tr. Un llamp, tocar (algú o alguna cosa). El llamp havia llampat un pi enorme. 2 v. intr. Llampegar. Llampa a la mar, vent a la terra. 3 v. intr. pron. Els vegetals, agafar certes malures. S’han llampat les mongeteres. 4 v. intr. pron. Ésser ferit dolorosament per la llum. 5 v. intr. pron. Ferir1 3: Tenir un atac d’apoplexia.
