LLAURAR
v. tr. locu. | agric. vitic. joc. caract. | |
1. v. tr. agric. Fer solcs (a la terra) amb l’arada.
v. tr. vitic. Llaurar mares: Escampar les mares al sol i anar-les remenant amb una aixada perquè s’assequin.
2. v. tr. joc. ↑Gambar, fer trampes avançant-se en una ratlla de sortida.
3. locu. caract. Llaurar dret: portar-se bé, procedir com cal.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Comes Proa popa, p 114: «Passar-se d’una ratlla. Per exemple, en una cursa, quan un xafa la ratlla de sortida, se li diu: “no llauris”.»
Giralt Vocabulario viña, p 34: LLAURAR PER QUADRO. Labor cruzada en plantación de marco real.; « LLAURAR-TRAVESSAR. Labor cruzada o sea en sentido perpendicular a las hileras de cepas.»; p 92: «LLAURAR LES MARES. Acción de esparcir las heces secas del vino y de abrir surcos en ellas para favorecer su desecamiento por la acción solar.»
Sadurní Vocab. vinyater. LLAURAR MARES. Escampar les mares al sol, encara humitejades, i anar-les remenant amb una aixada perquè s’assequin.
CITACIONS LITERÀRIES:
Riba Preus vi, p 163, apud Giralt Vocabulario viña: «Un jornal d’obrer a llaurar per quadro, 5’55 ptes.»; «Un jornal d’obrer a llaurar-travessar...».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. LLAURAR. v. tr. || 1. Fer solcs a la terra amb la rella de l'arada o amb altre instrument apropiat per a remoure la terra i fer-la apta per a fructificar. [...] Llaurar fondo: fer solcs profunds a la terra. Llaurar fuller: fer els solcs poc profunds (Gandesa). Llaurar amb arada plena: fer entrar molt l'arada, de manera que els dos orellons remoguin la terra. Llaurar dret: fer els solcs rectes. Llaurar aparellat: fer els solcs ben rectes i paral·lels (Gandesa). Llaurar tort: fer els solcs tortuosos. Llaurar junt (Gandesa) o llaurar prim (Mall.): fer els solcs espessos, molt acostats entre si. Llaurar clar, o doble, o gruixat: fer els solcs molt distants un de l'altre. Llaurar a la llarga: fer els solcs en sentit longitudinal al camp. Llaurar de través: fer els solcs perpendiculars a la llargària del camp. Llaurar escabalçat (Gandesa) o a bescum (Vinaròs) o de racó (Cast.) o de cartabó (Sueca) o embiaixat o de biaix o fent un cap alt (Mall.): fer els solcs en sentit diagonal a la línia de perímetre del camp. Llaurar a parell: llaurar amb dos animals junyits a l'arada. Llaurar de forcat: llaurar amb una sola bístia. [...] || 3. fig. a) Llaurar bé o llaurar dret: portar-se bé, obrar com cal. Llaurar malament o llaurar tort: portar se malament, obrar de mala manera. [...]
DIEC. LLAURAR. 1 1 v. tr. Fer solcs (a la terra) amb l’arada. 1 2 v. intr. Aplicar-se en una tasca, un treball, etc. 1 3 llaurar dret Procedir com cal. 1 4 llaurar en arena [o llaurar en l’arena] Sembrar en l’arena. 2 v. intr. L’àncora o el ruixó, arrossegar-se pel fons del mar per no estar ben aferrats. Sense cap roc on aferrar-se, les àncores llauren i malmeten la posidònia.
