LLONDRO
m. | marin. | |
m. marin. Embarcació de vela llatina i, també, impulsada amb rems.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Soler Vida marinera, p 32: «hi havia uns vaixells de petita cabuda anomenats llondres».
Montserrat Flores a Recull Treballs 15, p 66: «El torrenc Marc Coll estava navegant amb la seva embarcació, un llondro [...] un llondro era una nau de vela llatina que anava impulsada també a rems».
Santacana Inici comerç ultramar, p 88: «A més dels llaguts, hi havia... els llondros, que eren vaixells amb tres pals i vela llatina i que tenien entre trenta i quaranta tones»] [
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. LLONDRO. || 1. m. ant. Vaixell semblant a una galera, però més feixuc, que s'usava entre els segles XV i XVIII. [...].
DIEC. LLONDRO -A 2 m. Nau de rems i veles llatines més petita que la galiota i la sagetia.
