MAR
m. f. | marin. topon. | |
1. m. i f. marin. topon. Massa d’aigua salada.
2. f. marin. topon. Lloc de treball dels pescadors: mar terrària, mar forària.
3. f. marin. Mar blanca: Mar sense vent, plana.
4. f. La mar: Abundor.
COMENTARIS:
En relació al gènere, sembla que així com el femení predomina en la marina, el gènere masculí ho fa a l’interior.
DCVB: MAR: Fonètica: En la pronúncia vulgar de Catalunya és freqüent reforçar la -r amb un so -t o -k: máɾt (Rosselló, Begur, Berga, Bagà, Barc.); máɾk (Ribes, Palamós, Palafrugell, St. Feliu de G., Caldes de Ma., Blanes, Pineda, Mataró, Vendrell, Camp de Tarr., etc.). A aquesta pronúncia dialectal respon la grafia march que trobem en aquest passatge: Tira un gra de sal en march, cançó pop. (ap. Milà Rom. 182).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Mar blanca Mèlich Glossari Calafell: «Mar sense vent, plana. Boleiada».
Garcia Soler Vida marinera, p 290: «la mar pot ésser... de trapeig (que ja comença a bellugar-se)»; p 310 «Mar de bonys: Una mar bonyeguda és quan es mou molt, amb ones molt pronunciades. Es diu d’una dona quan se li nota molt l’embaràs.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Moya Peix Nicolau: «els pescadors no van mai “mar endins” sinó “mar enfora”»; «encara més enfora hi ha la mar de Caroba, una gran planassa de sorra i fang [...] és més fonda que el Brut, pot arribar a fer els quatre-cents metres de fundari».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. MAR f. (i modernament també m.): || 1. Massa d'aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la terra. [...] Nivell del mar: la superfície de la dita massa líquida com a punt de referència inicial en el càlcul de les altures. Cop de mar: topada forta d'una onada amb un vaixell o amb un altre obstacle. Alta mar o Mar gran: la part del mar situada molt lluny de terra. Fer-se a la mar: sortir del port un vaixell, dirigir-se a alta mar. Ultra mar: a les terres de l'altra banda de la mar. [...] Per mar: navegant, anant a través de la mar. [...] Vora mar: a la vorera del mar. [...] || 2. Estat de la dita massa d'aigua salada en relació al seu moviment i als obstacles que representa per a la navegació. Haver-hi mar, o Fer mar: estar la mar agitada. [...] Bona mar, o Mar calma, o Mar bonança: mar tranquil·la, no agitada; també se'n diu mar de dones. [...] Mala mar: mar molt agitada. [...] Mar de proa: la que té les ones que envesten un vaixell per la proa o part anterior. Mar de costat: la que bat un vaixell lateralment. Mar de popa: la que envest un vaixell per la part posterior o de popa, afavorint la navegació. Mar llarga: estat de la mar en què les ones són molt amples però molt baixes. Mar picada: l'estat de la mar en què les ones esclaten amb força i són curtes i freqüents. Mar rissada: la que té petites ondulacions a la superfície. Mar vella: la que està agitada com a conseqüència d'un vent ja calmat. [...] Mar de sards: mar grossa, agitada, però sense arribar a temporal. Mar brava, o esvalotada, o grossa, o desfeta: la mar molt agitada per grans onades. Mar espessa: estat de la mar en què les onades són molt seguides. Mar de fora, de fons, o de lleva: agitació procedent d'alta mar i que ve a rompre a la costa. Mar de llamp: agitació del mar sobrevinguda sobtadament. || 3. Porció de la dita massa d'aigua, situada en una regió determinada. [...] Mediterrània o Mediterrani: l'extensió de mar situada entre dos continents o entre dues grans extensions de terra; es diu especialment de la situada entre Europa i Africa. [...] Mar territorial: aigües jurisdiccionals, porció de mar situada entre la costa d'un país i una línia imaginària suposada a unes tres milles marines de la dita costa i considerada com a frontera marítima del dit país. a) per ext., Llac de gran extensió (encara que sigui d'aigua dolça). El Mar Caspi; el mar de Galilea; etc. [...] || 4. fig. Gran abundància d'alguna cosa, principalment líquida o poc compacta. «La seva mort m'ha costat una mar de llàgrimes». «Estic dins una mar de dubtes». La mar: gran quantitat. «Hi ha la mar de gent que no pensa més que en les diversions». [...] Loc.—a) Tirar aigua a la mar: fer una cosa completament inútil; esforçar-se inútilment.—b) Haver-hi mar de sards: haver-hi conflicte gros, grans dificultats, baralles, etc.—c) No esser bo per mar ni per terra: esser molt dolent o inservible.—d) Voler la mar i les arenes: esser molt cobejós, no assaciar-se mai.—e) Aniria a la mar i no trobaria aigua: es diu del qui cerca i no troba una cosa que és fàcil de trobar. Refr. [...] —b) «La mar, com més té, més brama»: al·ludeix als ambiciosos, sempre cobejosos de més riquesa o més honors. [...]
DIEC. MAR. 1 1 m. o f. Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra. La superfície del mar. El blau del mar. A una altitud de 300 metres sobre el nivell del mar. Érem tan lluny de terra, que no vèiem sinó cel i mar. Anar a València per mar. Ser en mar. 1 2 alta mar Part del mar des d’on no s’albira la riba. 1 3 córrer la mar [o córrer les mars] Navegar. 1 4 fer-se a la mar [o prendre la mar] Començar una navegació. 2 1 m. o f. La mar quant al moviment de les seves aigües. Mar tranquil·la, agitada. Mar bonança. Mar de llevant, de xaloc. 2 2 bella mar Mar tranquil·la, quieta. 2 3 bona mar Mar tranquil·la. 2 4 haver-hi molta mar Fer mala mar.
2 5 mar arrissada Mar amb onades de menys de 10 centímetres d’alçada. 2 6 mar brava Mar amb onades que oscil·len entre els 4 i els 6 metres d’alçada. 2 7 mar de fons Maror o malcontentament latents. 2 8 mar de fons [o mar de fora, o mar forana, o mar llarguera, o mar de lleva, o mar de lluny] Mar amb onades que són degudes a vents llunyans o a vents que ja han minvat. 2 9 mar desfeta Mar amb onades que oscil·len entre els 6 i els 9 metres d’alçada. 2 10 mar enorme Mar amb onades de més de 14 metres d’alçada. 2 11 mar grossa Mar de grans onades. 2 12 mar llisa Mar sense onades. 2 13 mar molt alta Mar amb onades que oscil·len entre els 9 i els 14 metres d’alçada. 2 14 mar plana Mar sense onades. 3 1 m. o f. Part d’aquesta massa situada en una regió determinada. Mar Mediterrani, mar Mediterrània. Mar gran, oceana. El mar Caspi. La mar Morta. 3 2 mar interior Llac molt extens, d’aigües salades o salabroses, situat terra endins per causes paleogràfiques o tectòniques, i sense comunicació amb l’oceà. 4 1 m. o f. mar lunar Extensa plana de coloració fosca de les que presenta la superfície de la Lluna. 4 2 m. o f. Gran extensió. Una mar de glaç, de sorra. Una mar de sang. 4 3 m. o f. Abundor extraordinària. Una mar de llàgrimes. Una mar de dubtes, de penes, de paraules, de dificultats. De llibres, en té la mar.
