MARGE
m. | topon. agric. | |
m. topon. agric. Vora d'un terreny que forma graó i regula el desnivell, sovint bastida amb ↑pedra seca.
COMENTARIS:
La forma de plural acostuma a ésser màrgens.
Aquesta derivació contrasta amb el nom col·lectiu de margelada, que registra el Dr. Emili Giralt.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt Vocabulario viña, p 5: MARGELADA. Conjunto de márgenes o bancales.
Rius Contractes conreu Vendrell, p 511: «... marges, amb la funció d’acumular les pedres que es treien de la terra en plantar la vinya i de fer de partió entre parcel·les.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Cruanyes L’Arboç, p 48: «una forta tempestat [...] que destruí marges».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. MARGE m. || 1. Vora, especialment d'un terreny o altra cosa que forma graó o desnivell. [...]. Marge d'un riu, de la mar, etc.: la vorera, el lloc on s'uneixen l'aigua i la terra seca. [...] Més especialment: a) Graó de terra, sovint revestit de pedres o de brossa, que separa dues feixes situades a diferent nivell o que serveix per a aturar les esllavissades de terra (or., occ., val., bal.). [...] || 2. Espai que queda en blanc al costat o al voltant d'una plana escrita o dibuixada. [...] || 3. Diferència entre el preu de cost o compra i el de vnda d'un article, de la qual han de sortir les despeses indispensables, els guanys, etc. «La taxa que ens han posat no deixa marge». || 4. Espai de temps, o avinentesa que es concedeix per a fer alguna cosa. «Aquesta prorroga ens dóna marge per a preparar-nos». [...]
