MITGER MITGERA
adju. m. f.. | agric. folkl. | |
1. m. i f., agric. Persona que conrea les terres d’altri i es reparteix amb ell els fruits a mitges.
2. adj.. m. i f., folk. ↑Bastoner que se situa i pica enmig del ball.
COMENTARIS:
De vegades el bastoner mitger també és anomenat mitjaner.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bové Penedès Folklore, p 19: «Ball de Bastons [...] La colla es compon de vuit homes mitgers i cantoners, formant dues seccions».
Vilà Sitges festa major, p 80: «Mitgers: Els ballaires aparellats que piquen en el quadre central de quatre persones, dels tres grups en filera que té el ball.»
Vilà Sitges festa major, p 80: «Mitjaner: Nom que defineix un determinat ballaire dels bastons, pel fet d’estar col·locat, per fer les evolucions, en el quadre central.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. MITGER, -ERA adj. i subst. m. i f. [...] || 2. Situat en mig, en el centre d'altres coses. [...] || 3. Comú a dues propietats contigües. [...] Paret mitgera: la que divideix dues cases contigües. [...] Pou mitger: pou situat en la línia divisòria de dues finques, i al qual tenen dret els estadants de totes dues. [...] 2. MITGER m. Qui conra una propietat rústica amb el contracte de repartir-se els fruits meitat per meitat amb el propietari (or., occ., val.). [...]
